CONCLUSIONS PRÀCTICUM II

Aquestes  pràctiques han estat realment molt positives  al igual que útils, en les quals vaig aprendre molt. Han sigut una continuació del Pràcticum I,  ja que  he estat treballant amb els mateixos nens i joves, però a diferència d’aquest ( que el que feia era treballar amb els nens però sense posar en marxa un pla de treball) en aquest cas he hagut d’elaborar i desenvolupar un pla d’actuació i he pogut veure com s’intervé directament com a psicopedagoga. Per tant, he hagut de patir les diferents circumstancies, dificultats, alegries,...que està patint dia a dia la meva tutora del centre.

Per fer una valoració ajustada a la realitat he de parlar del context on vaig realitzar les pràctiques i de la situació que vaig haver de viure, degut a que és una part important de l’actuació que vaig portar a terme. Per fer el pla de treball he hagut de partir de que és un centre d’educació no formal, on i assisteixen nens i joves amb famílies desestructurades i amb perill d’exclusió,  per tant, aquest fet és el que ha definit el tipus d’actuació que he hagut de desenvolupar, així com la manera en com l’he fet.

En aquest mateix context em va sorgir un problema, doncs, la meva tutora (la mateixa que en el Pràcticum I) estava embarassada, i va volgué agafar la baixa amb dos mesos d’antelació. Per aquest motiu vam decidir que el millor seria treballar en el projecte, per poder tenir-lo enllestit el més aviat possible, treballant 5 hores diàries  (no sabia como seria la seva substituta).  En el moment que va venir la substituta  he hagut de solucionar el canvi de tutora, fet que em va comportar un moment d’incertesa. Una vegada ja amb la nova tutora vaig continuar treballant en el pla que ja havia començat, fent alguna modificació per adaptar-lo a la situació actual. El qual em va comportar haver de fer més hores del que em corresponien, però que no m’empanadeixo d’haver-les fet, ja que la experiència ha sigut molt positiva i enriquidora, a par d’haver pogut treballar més amb aquest nens i joves  i poder veure més directament la seva evolució a partir del moment en que vam començar el desenvolupament del Pla.

He pogut portar a terme un treball col·laboratiu entre tots els membres que hi ha al centre, el qual ha fet que el desenvolupament del Pla hagi sigut més assequible.

Altre aspecte important que vull ressaltar són les fases del pla d’actuació, les quals han de seguir un ordre i una organització. En aquest sentit he portat a terme el pla seguint aquestes premisses, les quals van fer que el treball hagi sigut positiu i penso que efectiu.

Altra aspecte és el d’estar oberta a qualsevol canvi, proposta, situació... Això és important tenir-ho present sempre que es faci una intervenció. Canvis i situacions   que vaig anar  explicant al llarg d’aquestes conclusions.   

Per últim vull destacar que encara que estic treballant en una escola i procuro posar en marxa moltes de les activitats que vaig fer en aquest centre, no puc dir que he experiment el mateix, crec que amb això ha tingut molt a veure el context on he desenvolupat les pràctiques i les circumstancies dels nens i joves que assisteixen al centre.

Volia agrair les ajudes que vaig tenir per part de totes les persones que estan en el centre i sobretot les de les dues psicopedagogues i les de la psicòloga del centre de dia, que encara que no va estar amb mi en va donar alguns consell.

Avaluació amb la psicopedagoga. DAFO

El dimecres vaig fer la meva última reunió amb la psicopedagoga, per tal d' avaluar tot el procés amb el DAFO. Aquesta és una eina que em donarà l’oportunitat de veure les debilitats, amenaces, fortaleses i l’oportunitat a les que m’he hagut d’enfrontar.   

Debilitats

• ·         Poca experiència en aquest camp.
• ·         Haver de combinar la feina de l’escola amb les pràctiques, fet que m`ha suposat un gran esforç.
• ·         Manca de temps per poder acomplir els meus objectius.
• ·         Poca col·laboració per part dels pares.
• ·         Canvi de tutora.
• ·         Manca de recursos.

Amenaces

• ·         Manca de temps per fer la posada en marxa del pla.
• ·      Vaig tenir dificultats en el ritme de treball: va haver dies en que els alumnes amb els que treballava no van venir. Sobretot fa faltar alguns dies l'A.
• ·    El que no hagi pogut estar amb la mateixa tutora durant el període de pràctiques en va suposar canvis d’horaris i algunes modificacions en el Pla
• ·         No va haver participació per part dels pares.

Fortaleses

Motivació:

• ·         He estat molt motiva amb aquest projecte.
• ·         Jo porto ja uns anys treballant en educació formal, com a professora, però mai he estat a l’àmbit d’educació no formal, per tant va ser una nova experiència.

Integració:

• ·         Des del principi m’he sentit molt integrada i he estat recolzada per tots el membres del centre.
• ·         Em van considerar una més.
• ·         Han confiat en mi per desenvolupar la feina, sense que ningú dubtes de les meves capacitats per posar en marxa el projecte.
• ·         Va  haver una bona coordinació amb la psicopedagoga.

Les psicopedagogues del centre:  

• ·         M’han assessorat en tot el que jo necessitava.
• ·         Van fomentar la col·laboració i el treball en grup.
• ·         M’ ha facilitat tota la informació que jo necessitava.
• ·         Van acceptar el projecte.
• ·      Van col·laborar tant en l’elaboració com en la posada en marxa del projecte.
•          La psicopedagoga m’ha ajudat en tot el que necessitava, recolzant-me en tot moment.
•            Ha sigut molt flexible a l’hora de fer el meu horari de pràctiques.  

Els alumnes:

• ·         Van coopera en tot.
• ·         La majoria es va sentir agust durant el desenvolupament de les activitats.
• ·         Els hi agradava que estigués amb ells.

El centre

• ·         El clima del centre és apropiat 
•      El personal que treballa estan molt motivats
• ·   Les instal·lacions del centre són apropiades pel desenvolupament del projecte.

El projecte:

• ·         Les fases del projecte em van permetre la realització de la meva intervenció de manera organitzada.
• ·         Les activitats que vam realitzar van afavorir l’adquisició de l’objectiu que m’havia proposat.
• ·         Es van portar a terme totes les fases del projecte, seguin l’ordre establer.

Oportunitat

• ·    Les pràctiques m'han donat l’oportunitat de desenvolupar una tasca com a psicopedagoga.
• ·         Aplicar els coneixements adquirits al llarg dels estudis.
• ·         Experimentar amb els alumnes.

La conclusió final la faré en la pròxima entrada

Fase 4: Reflexió i Avaluació del pla i previsió de continuïtat

Fase 4: Reflexió i Avaluació del pla i previsió de continuïtat.

Temporalització: maig (10h)
Sessió : Reflexió i avaluació


Objectius:
• Avaluar el procés teòric-pràctic.
• Reflexionar sobre l’evolució i els seguiment dels alumnes
• Reflexionar sobre les activitats realitzades.
Destinataris: Psicopedagoga i alumna de pràctiques

ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Autoavaluació del procés.
• Realització d’activitats de control.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• DAFO
INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Indicadors del DAFO
• Previsió de continuïtat: revisió de continuïtat

Les sessions

Els continguts que s’han treballat en les diferents sessions van ser continguts que vaig treballar amb  la  MC, el C i l’ A de forma individual. Encara que en el bloc solament he exposat un exemple d’algunes de les sessions que vaig elaborar per treballar l’objectiu que m’havia proposat, he pogut treballar moltes més.

Però tot hi així, m’hagués agradat fer moltes més sessions de les que he fet, però degut a la manca de temps no va ser possible. D’altre banda els nens  que assisteixen a aquest centre ja tenen unes feines molt determinades, que han de fer,  que són els deures que els professors els hi posen i que sinó els fan aquí no els portarien fets.

Aprofitant aquest fet amb la psicopedagoga del centre vam decidir que aprofitaria els deures que porten els nens per treballar la Competència d’Aprendre a Aprendre, ensenyant  les diferents tècniques, estratègies  i habilitats per desenvolupar aquesta Competència, treballant les activitats que portaven de l’escola.

En un principi els nens el que volien era fer els deures i no volien dedicar temps a res més que no fos això “ fer el deures i ja està”, però a mesura que anaven treballant  i van començar a notar alguns bons resultats la cosa va començar a canviar . Exemple a l’hora de aprendre les taules de multiplicar ( que li costava tant i que portaven temps intentant-lo ). En el moment en que el professor  li va fer un control i es van donar compte que se les sabien i que no eren els últims es van sentir molt contents, i sobretot la MC que és la que més interès té.

Pel que respecta a les sessió en petit grup per treballar les emocions, la forma de treballar va ser la mateixa ja que es van crear tres grups i es treballa amb els tres els mateixos continguts.

M’hagués agradat posar alguna fotografia on es pogués veure la feina feta, però el centre no m’ha autoritzat a posar-les al bloc. Les puc tenir jo però no les puc posar a Internet.

Han sigut sessions molt positives  en les quals els nens han gaudit i jo també.

Sessió amb la M.C.

En aquesta sessió hem treballar la planificació. Vam estar parlant de que entenia ella per planificació.  Jo li vaig  dir el per què és important que s’acostumi a fer una planificació, encara que sigui amb quatre coses. Dient-li que per estudiar millor és necessari aprendre a organitzar l'estudi, és a dir, planificar d'una manera adequada les tasques. Per això és important disposar d'un horari programat per fer els deures, sobretot, si  participa o vol participar  en activitats extraescolars

El comptar amb un horari d'estudis té avantatges com: Crear un hàbit d'estudi, potenciar la concentració (és més fàcil centrar l'atenció en l'activitat que cal realitzar si es compta amb un espai de temps exclusiu i determinat per a ella), et fa ser conscient del propi rendiment i regular esforços, permet compaginar l'estudi amb el temps lliure,…

Però aquest  pla d'estudis ha de ser:
- Personal: adequat a les teves necessitats
- Realista:  has de ser capaç de complir-lo, sinó no serveix de res, per tant, ha d’estar   adaptat als teus coneixements, capacitats i disponibilitat horària.

- Flexible: que es pugui modificar si en un moment es necessita.
- Escrit: podràs recordar les activitats programades.

A partir d’aquí vam començar a fer una programació, per tal de que vegi com s’han de fer, tenim present les prioritats (aquest concepte  ja l’havíem treballat en altres sessions)

Primer vam fer un llistat: de prioritats, horaris disponibles, les ajudes que pot tenir i  en quins horaris, que és important que faci cada dia ( això estarà relacionat amb les activitats escolars que ha de fer obligatòriament cada dia)

Posteriorment vam fer una programació, agafant una graella i omplir-la amb tots els dies de la setmana.

La sessió ha sigut positiva. És una alumna que té ganes de fer coses i mai diu que no. Des que vaig començar  a treballar amb ella s’ha notat una petita milloria en els resultats a nivell acadèmic, fet que fa que cada vegada tingui més ganes de treballar amb mi. 

Sessió autoestima

Vaig treballar  en petit grup  l’autoestima. En aquesta sessió li vaig dir que faríem un exercici  que consistia en que els demés ens diguin coses bones que veuen en nosaltres. He decidir fer aquest exercici per treballar les emocions i al mateix temps l’autoestima, ja que aquets nens no es saben valorar i tenen una autoestima molt baixa.

La sessió és va desenvolupar en un bon ambient  i els hi va agradar molt.

Quant vam terminar la sessió i com en totes les activitats vam fer una petita valoració i reflexió sobre tot el que havíem fet. La conclusió que vam treure és que ells no havien caigut en que tenien tantes coses bones i que haurien de estar contents per totes les coses positives que tenen i fer el propòsit d’aconseguir més coses bones per tal de que  els demés i ells mateixos les puguin apreciar

Per acabar li vaig mostrar aquesta fotografia 

L'AUTOESTIMA

Les creences que tenim sobre nosaltres mateixos, aquelles qualitats, capacitats, maneres de sentir o de pensar que ens atribuïm, conformen la nostra “imatge personal” o autoimagen. La “autoestima” és la valoració que fem de nosaltres mateixos sobre la base de les sensacions i experiències que hem anat incorporant al llarg de la vida. Ens sentim llestos o ximples, capaços o incapaços, ens agradem o no. Aquesta autovaloració és molt important, atès que d'ella depenen en gran mesura la realització del nostre potencial personal i els nostres assoliments en la vida. D'aquesta manera, les persones que es  senten be amb si mateixes, que tenen una bona autoestima, són capaces d'enfrontar-se i resoldre els reptes i les responsabilitats que la vida planteja. Per contra, els que tenen una autoestima baixa solen autolimitar-se i fracassar.
L’autoestima pot ser canviada i millorada. Podem fer diferents coses per millorar la nostra autoestima:

-Convertir el negatiu en positiu.

-No generalitzar

-Centrar-nos en  el positiu

- Fem conscients les conquestes o els èxits

-No comparar-se.

-Confiar en nosaltres mateixos.

-Acceptar-nos a nosaltres mateixos.

-Esforçar-nos.

Marcuello, A.A. Autoestima y autosuperació: Técniques para su mejora. Recuperat de:http://www.psicologia-online.com/autoayuda/autoestima/autosuperacion.shtml

Sessions de tècniques d'estudi

Tècniques d'estudi i aprenentatge significatiu

És una de les activitats que vaig fer amb el tres alumnes, junts , en ella vam parlar de les tècniques d’estudi i aprenentatge significatiu. Vaig començar la sessió preguntant a l'alumnat, si sabien de que es parlaria? i ells van donar les seves respostes sobre el pensaven. A partir d’aquí els hi vaig comentar que el que deien estava bé però que havien de profunditzar més; llavors, vam fer una sèrie de pràctiques per que ells veiessin com havien de estudiar per treure el major rendiment de l’estudi. Li vaig donar una sèrie de pautes per a que quan estiguin sols pugin posar-les a la practica i fer un aprenentatge més significatiu.

Aquesta activitat la vaig repetir dos cops més i el que espero és que a la llarga els hi doni la possibilitat de que facin un aprenentatge significatiu.

Us deixo la pàgina Web: https://www.examtime.com/es/blog/tecnicas-de-estudio/

Sessió amb el C

En aquesta sessió hem treballat la importància de marcar uns objectius i tots els passos que ha de fer per tal d’aconseguir aquest objectius.

Per començar vam estar pensant coses que li agradaria aconseguir, va dir moltes coses que li agradaria aconseguir, entre elles va dir que li agradaria ser com Guardiola. He aprofitant aquesta per treballar els objectius i li vaig demanar que enumeri, per escrit, els objectius que ell creu que es proposa aconseguir Guardiola amb l’equip que està entrenant. Després de fer la llista, vaig agafar tres dels objectius que havia posat, i li vaig dir que aquest objectius no s’aconsegueixen per què un vol aconseguir-los, que s’ha de fer alguna cosa per tal de arribar a aconseguir-los, i van començar a dir accions que s’havien de fer per tal d’arribar a aconseguir els objectius que ens havien proposat.

Posteriorment vam començar a parlar de la importància de marcar uns objectius en tot el que fem. En el seu cas marcar objectius en l’estudi, per tal d’arribar a aconseguir al final del curs la meta que ens vam proposar . Però per fer-ho hem de planificar tots els passos que s’han de seguir, sense oblidar-nos de que aquests passos no han de ser difícils, han de ser de fàcil accés per a ell, ja que sinó el que passaria és que es pugues cansar i quedar-se a mitges.

En un foli va escriure les metes que volia aconseguir pel final d’aquest curs escolar. Una vegada les tenia escrites, i degut a que ens queda poc per acabar, vam comentar que moltes de les coses que havia posat era impossibles d’aconseguir-les i que havíem de anar poc a poc, que les metes han de ser reals. Degut a que ell no sabia, li vaig ajudar i entre els dos ens vam fitxar unes metes.

Al final vam valorar el treball fet i he vist que havia entès tot el que havíem treballat, fent una valoració positiva. La pena es que al ser un nen amb una desestructuració familiar, segur que tot el que hem posat en marxa en el moment en que jo no sigui no ho farà.

Sessió amb l’A

He tingut una altre sessió amb l’A, i després de veure la seva evolució, doncs, és un nen que el seu comportament empitjora dia a dia; i vist que no és pot treballar amb ell les competències que volia , vaig decidir treballar algunes sessions de habilitats socials, sobretot la responsabilitat, els límits, les normes, les conseqüències ...

En aquesta sessió vaig partir d’una pregunta, què has fet el cap de setmana? Per tal de que el nen comenci a parlar sense cap mena de problemes. Em va explicar tot el que havia fet. A la conversa va sorgir el tema del futbol ( li agrada el futbol i els caps de setmana va amb el seu pare a veure alguns partits, al bar) el que vaig fer és aprofitar això que li agrada tant per treballar les habilitats que m’havia plantejat .

Vam començar parlant de que era per a ell la responsabilitat i després de dir-me una sèrie d’incongruències, ja que no volia parlar d’aquest tema. Li vaig preguntar, què pensaria si Messi no es presentés a jugar o surtis al camp sense ganes de fer res? En va dir que si ho fes estaria actuant malament, ja que per culpa d’ell perdríem el partit i s’enfadaria molt. Creus que Messi té una responsabilitat? Sí, i com veus, quan no compleix amb la seva responsabilitat les conseqüències no són bones. I tu tens alguna responsabilitat? Després de pensar una estona em va contestar que sí que tenia. Per tant igual que Messi també tens conseqüències que poden ser negatives o positives.

A partir d’aquí, ell, ja es va mostrar més receptiu i vam començar a parlar ( amb exemples personals) de les conseqüències que podria tenir si és responsable o si no ho és.

Per acabar hem fitxat un objectiu intentar pensar abans d’actuar.

Sessió en petit grup per treballar les emocions

L'emoció és una resposta que fa l’organisme quan es produeix un esdeveniment tant extern com intern a ell, i que tendeix a provocar actuacions involuntàries. En aquest cas serien a través de les expressions de les cares.

He fet una sessió en petit grup ( 8 alumnes) per treballar “les emocions”. Aquest grup estava integrat per alumnes de l’ESO amb edats compreses entre 12 i 16 anys. La sessió va durar 30 minuts, durant els quals vam conversar sobre les emocions bàsiques (ira, por, tristesa, alegria, amor, aversió, sorpresa, vergonya).

Per fer-ho jo li vaig portar unes fotos amb cares de persones per tal de que ells identifiquessin les expressions de les cares amb alguna emoció.

Exemple de fotos:

A la sessió vam participar tots els components del grup, fent diferents aportacions al que se’ls hi demanava. En un principi tots volien parla i no respectaven els torns de paraula, però després que jo vaig intervenir i li vaig explicar que sinó respectaven el torn no parlarien perquè no hi havia manera d'entendre el que deiem ( vam fer un simulacre de parlar tots a l’hora). Això em va servir també per treballar les emocions, ja que vam parlar de com ens sentiem, en el moment que estavem parlant tots. Després de dedicar una estona a fer aquesta comprovació vam començar la tasca que portava i la se actitud va canviar. Vam poder treballar i gaudir de l’activitat. L’experiència ha sigut positiva.

Primera sessió amb el tres alumnes.

He realitzat, de forma individual i amb diferents dies, la primera sessió amb els tres alumnes:
Sessió amb la M.C. És una nena que té molts problemes acadèmics (repetidora) amb una autoestima molt baixa, però té un comportament molt bo. És una nena que necessita molta ajuda perquè ella sola no sap treballar, si es posa a estudiar mai aconsegueix que faci bé el que li demanes. Segons ens diu no sap que fer, no entenc el que li demanes, no pot fer-ho (però li posa voluntat).

El C és un nen que també té els mateixos problemes que la nena, també és repetidor. La diferencia és que el seu comportament és bo però no tant com la nena. Necessita molta ajuda però a diferència de nena no té interès i encara que no diu res i quan et poses a treballar amb ell no tens problemes ,has d’estar més a sobra d’ell i si el deixes no estudia.

Pel que respecta a l’A és un nen que té també els mateixos problemes que els seus companys però a diferencia d’ells és molt conflictiu, no li agrada estudiar, no el posts deixar sol perquè no faria res i la majoria de vegades et costa fer-li treballar. El seu comportament és molt dolent.

Degut a que aquest nens necessiten molta ajuda i no saben treballar sols, el que vaig fer de forma individual és treballar la competència d’aprendre a aprendre.

Vam començar la sessió parlant d’hàbits d’estudi amb la intenció de saber:
- Si li motiva i interessa l’estudi.
- El temps que dedica a estudiar.
- Que li semblen les assignatures.
- Si li és difícil estudiar o no.
- Si té força de voluntat.
- Si està nerviós quan té els controls.
- Si pregunten a classe.
- Si sabem fer les tasques sense preguntar.
- Si tenen mitjans i un bon ambient per a estudiar.
- Si tenen materials.
- Si tenen un horari d’estudi fora de l’aula.
- Si aprofita bé les classes.
- Si aprofita les hores d’estudi a casa o al centre.
- Si fan resums.
- Si es distreuen amb facilitat.
- Si porten al dia la seva feina.
- ...

La valoració, després de parlar amb ells, va ser negativa, notant que no tenien cap organització, no sabem com estudiar, no pregunten, si els deixen sols no fan res perquè no sabem i el A perquè no vol...

Una vegada feta aquesta activitat vam començar a treballar amb els exercicis que havíem de portat fets al dia següent a la classe i com que teníem poca estona, doncs la majoria del temps l’havien dedicat a la valoració, no vam poder fer-ho de la manera que jo volia sinó tal com ho fem sempre.

En aquesta sessió amb la M.C i el C. No vaig tenir cap mena de problemes, doncs, es van mostrar col•laboradors i se’ls veia que gaudien de l’activitat. Però amb l’A va ser més difícil i va necessitar molt més temps ja que de tant en tant s’aixecava i deia que ja estava cansat i que volia descansar.

Educació emocional

Primer de tot vull fer unes diferenciacions entre intel•ligència emocional, competències emocionals i educació emocional:

- La intel•ligència emocional és la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada (Bisquerra, 2000).

- Les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius”. Una anàlisi més detallada de les competències emocionals permet identificar la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, la sociabilitat i les habilitats de vida per al benestar (Bisquerra, 2009).

- L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del desenvolupament humà, a fi i efecte de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2000)


Ja que serà a partir d’elles que treballaré per tal de desenvolupar les habilitats emocionals les quals afavoriran la competència de aprendre a aprendre i les habilitats socials.

Aquest nens tenen molts problemes emocionals, els quals els estan perjudicar en el seu desenvolupament acadèmic arribant a que es produeixi un gran fracàs escolar. S’ha de treballar les emocions de tal forma que es pugui arribar a aconseguir que els nens desenvolupin les emocions positives ja que seran les que afavoriran una ràpida recuperació de l’activitat que normalment fan després d’haver patit una emociona negativa ( fet molt comú en el cas de quasi tots els nens i joves que assisteixen al centre. Però també permeten una pensament flexible el qual possibilita un millor enteniment de les situacions complexes i afavoreix el distanciament emocional en el moment en que es produeix un esdeveniment negatiu i estressant.

Un des objectius important és aprendre a identificar i expressar emocions i sentiment però per aconseguir-ho el nen/a i els joves han de:
• Prendre consciència de les pròpies emocions: han de reconèixer les emocions en el moment en que se li presenten.
• Aprendre a controlar les emocions: per això han d’acceptar que estan experimentant unes emocions.
• Reconèixer les emocions en els altres: l’aconseguirà a partir del moment en que reconegui les seves emocions i les sàpiga expressar de forma adequada.
• Aprendre a controlar les relacions amb els altres: que aprengui a ser intel•ligent amb les seves emocions i que sàpiga aplicar aquesta intel•ligència a les diferents situacions de la vida diària.


Bibliografia:

Bisquerra, R. ( 2000) tret de: http://www.rafaelbisquerra.com/es/inteligencia-emocional.html

Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.

Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.


Temporalització: Abril, Maig (55h)

Objectius:
• Elaborar i implementar el pla d’intervenció.
• Elaborar el desenvolupament de les sessions
• Aplicar les activitats elaborats.
• Observació i evolució dels alumnes

Destinataris: alumnes i alumna de pràctiques
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Crear un pla d’intervenció adequat a les necessitats dels alumnes
• Observació directa de les sessions amb els tres alumnes
• Treballar amb els alumnes de forma individual i en petit grup
• Fer un seguiment de l’evolució dels alumnes per tal de fer els canvis que es considerin necessaris.
• Desenvolupament de les sessions
• Elaboració d’activitats.
• Presentació a la psicopedagoga del pla
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Reunions amb la psicopedagoga del centre
• Intervenció directa amb els alumnes
• Observació directa de les sessions
• Fulls de registres
• Diari de pràctiques
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Registres
• Diari de pràctiques
• Documentació dels aspectes importants de cada sessió

Acabades les dues primeres fases i amb tota la informació recollida sobre els diferents elements de la intervenció i després de fer les diferents valoracions, he començat amb la tercera fase: l’elaboració i la implementació del pla d’intervenció i la seva posada en marxa, descrivint totes les accions necessàries per donar resposta a les necessitats d’aquests alumnes, pel que respecta a l’objectiu que em vaig marcar.

A partir d’aquí vaig començar a desenvolupar el pla, fent algunes de les activitats que havia decidit realitzar. La majoria de les activitats que faig amb els tres alumnes ( pel que respecta a la competència d’aprendre a aprendre) són activitats que els alumnes han de fer cada dia al centre (activitats que porten de l’escola). El que faig és aprofitar aquestes activitats per treballar la competència d’aprendre a aprendre.

Les activitats les treballo de forma individual però també faré alguna sessió amb els tres alumnes per tal de que els alumnes treballin de forma col•laborativa. El treball en grup fomenta la observació i per tant tal com es diu en el context de la Psicologia Conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones, aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres, per arribar a una construcció conjunta de les solucions. El que vull amb aquesta forma de treballar es afavorir l’aprenentatge significatiu ja que treballar amb petit grup facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.

En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.

Pel que respecte a les habilitats socioemocionals són activitats que treballaré en grups de 8 a 10 alumnes, on tots el alumnes podran intervenir. També faré algunes sessions amb els tres alumnes de forma individualitzada.

Que és aprendre a aprendre i la seva importància?

És una competència proposada per la UE que la defineix com “la capacitat per prosseguir i persistir en l'aprenentatge, organitzar el propi aprenentatge, la qual cosa comporta realitzar un control eficaç del temps i la informació, individual i grupal. Aquesta competència inclou la consciència de les necessitats i processos del propi aprenentatge, la identificació de les oportunitats disponibles, l'habilitat per superar els obstacles amb la finalitat d'aprendre amb èxit. Inclou obtenir, processar i assimilar nous coneixements i habilitats així com la cerca i utilització d'una guia.
Aprendre a aprendre significa que els estudiants es comprometin a construir el seu coneixement a partir dels seus aprenentatges i experiències vitals anteriors amb la fi reutilitzar i aplicar el coneixement i les habilitats en una varietat de contextos: a casa, en el treball, a l'educació i la instrucció. En la competència de la persona són crucials la motivació i la confiança.”

La competència aprendre a aprendre implica desenvolupar aspectes cognitius i emocionals i l’adquisició de determinades competències metacognitives. Però també és important que és treballi l’autoestima, ja que és la capacitat d’acceptar el rebuig que provoca l’error, la tensió que implica mantenir l’esforç.
Ensenyar a aprendre a aprendre significa aconseguir que els alumnes experimentin al llarg de la seva escolaritat el plaer que produeix entendre alguna cosa que abans no compreníem, resoldre un problema que se'ls resistia, en definitiva “sentir-se capaços”.
En aquesta competència el que es pretén és ensenyar a l'alumnat a regular els seus propis processos d'aprenentatge: a planificar, supervisar i avaluar el seu comportament quan s'enfronten a qualsevol tasca escolar.
En el moment que l’alumne vol fer la planificació, el que ha de fer primer és preguntar-se pels objectius d'aquesta tasca, on es vol arribar. Hem d’ensenyar ha detectar si el que esta fent el portarà a aconseguir els objectius que s’havia plantejat abans i si no és així com ha d’actuar per aconseguir-ho. D’aquesta manera no solament aconseguirem millorar els resultats sinó que també revisarem el procés d’aprenentatge.
Ensenyar a aprendre a aprendre es ajudar als alumnes ha fer atribucions i a que vegin que els resultats dels seus aprenentatges estan sempre el seu control i que segons les circumstàncies poden ser modificables. És important fer li veure a l’alumne que té capacitat per aprendre i que mai hauria de pensar que no té capacitat per una determinada assignatura, com passa molt sobint. Frases com “que no la pot fer , que és incapaç de fer-la ”, ho sentim moltes vegades. Per això és important motivar-los, fer-los veure que si volen ho poden aconseguir, sinó el que implicaria és que no es posin a la tasca d’aprendre aquest conceptes i que no farà un esforç per aprendre. En aquests aspecte juga un paper molt important el que els alumnes acceptin que els resultats obtinguts estan en consonància al temps dedicat, a la manera com ha fa, a tenir una disciplina, a esforçar-se en resoldre el problemes que se li plantegin... Si asoleig tot això podrà aconseguir el que es planteja
Un altre aspecte que hem de tenir present és el paper tant fonamental que té en aquest procés el llenguatge , sobre tot l’escrit. Són molts els estudis que posen de manifest la gran capacitat del llenguatge per fer explicites idees i coneixements que tenim però que no sabem que tenim, d’això ens parlen autors com (Olson, 1998,Vygostki, 1977, 1979). Ja que el text escrit té una sèrie de característiques que afavoreixen la seva funció de suport al raonament fet important a l'aprenentatge:
• Obligant als alumnes a ser més exigents i precisos a l’hora de comunicar-se.
• La distància tant temporal com a espacial que es produeix entre el moment en que s’escriu i el moment en que es llegeix obliga al que escriu a que faci servir totes les claus que poden ajudar al lector a interpretar la informació.
• Escriure implica importants capacitats mentalistes, pròpies dels processos metacognitius.
• Quan s’elabora un text es disposa de més temps que quan o fent oralment assegurant una major planificació i sobretot la possibilitat de revisar l'escrit durant el procés i en finalitzar-ho.
Per això és molt important fer tasques de lectura i escriptura reflexiva: resums, mapes conceptuals, síntesis, comentaris de texts , reflexions sobre l’aprenentatge...
A tot això he d’afegir el treballar de forma col•laborativa entre els docents i l’alumnat i els alumnes entre ells, ja que els ajudarà a prendre consciencia dels processos socioemocionals, a que prenguin decisions en comú a detectar no solament els seus error sinó també els errors dels companys, les solucions han de ser compartides, els farà reflexionar i analitzar els que pensen els altres i el que pensa ell, que detecti com aprèn millor...

Avaluació dels tres alumnes

He estat fent les avaluacions amb la M.C., en C i l’A als quals els hi faré un pla per millorar la competència d’aprendre a aprendre(MC i C) i a l’A a més treballarem les habilitats socioemocionals. Els vaig veure per separat.

Tal com he dit aquests nens ja els coneixia del semestre passat i ja sabia com reaccionarien. Són nens que he treballat molt amb ells a l’hora de fer el reforç escolar, per aquest motiu en el moment de plantejar el que farien s’han posat molt contents, doncs, hi ha una bona relació entre ells i jo.

Primer de tot vam estar parlant de diferents aspectes però sense introduir el tema escolar. Vaig creure convenient fer-ho així per tenir més confiança amb ells i a l’hora de contestar ho facin sense cap mena de por o reticència.

Després li vaig passar unes fitxes on havien de contestar unes dades personals, acadèmiques, comportament, preferències, temps lliure... mentre omplien la fitxa parlaven de cada una de les respostes que posaven. Jo li preguntava sobre diferents aspectes del seu dia a dia i anotava tot el que em deien. Vaig pensar fer-lo així per que no els resulti tant monòtona la entrevista i al mateix temps ells llegien, escrivien i feien comprensió lectora, fet que també em serviria per valorar.

Els dia seguen vaig fer una avaluació inicial de matemàtiques, i llengües.

Durant aquest període d’avaluació no va haver cap problema amb la M.C. ja que és una nena que li costa però treballa i és disciplinada. En canvi amb el C. Que és mes mogut van haver de parar moltes vegades per poder parlar amb ell. Pel que fa a l’A que és un nen que té problemes conductuals ja va ser més complicat fer les diferents parts de l’avaluació. Em va costar més però la vam fer.

L’observació com ja he dit en altres entrades la portava fent des que vaig començar les pràctiques, per tant no calia que comences de nou.

Una vegada fetes les diferents proves vaig agafar tot el que tenia i vaig fer les valoracions. Posteriorment amb les valoracions fetes les vaig comparar amb les que ja tenia la psicopedagoga per tenir una base més fiable i poder fer el pla de intervenció.

Conèixer als alumnes

Per què pugui conèixer als nens i joves he de fer una avaluació, en la qual utilitzaré diferents tècniques d’avaluació; per d’aquesta manera detectar els diferents problemes que presenten i a partir d’ella poder dissenyar diferents estratègies per a la seva solució i així poder disminuir en gran manera el fracàs escolar.

Segons Tenbrink (1981): Avaluació és el procés d'obtenció d'informació i del seu ús per formular judicis que a la vegada s'utilitzaran per prendre decisions. Això significa que l'avaluació és una acció que no solament recull informació rellevant per mesurar els resultats, sinó que a més: fa un anàlisi i valoració de que es va aconseguits, es fa una reflexió sobre la manera en què es desenvolupen els processos que es van construint, es ajuda a conèixer les causes que estan facilitant o dificultant aquests processos, ens ajuda a detectar les seves necessitats; i poder construir un pla de treball acorda a aquestes necessitats i la cerca d'estratègies que ajudin a millorar-los, per aconseguir el màxim desenvolupament personal i social.

Els objectius que em vaig proposar amb aquests proves d’avaluació són:
• Detectar les característiques que tenen els nens en començar el pla d’intervenció.
• Saber les dificultats d'aprenentatge que tenen i quines les seves mancances.
• Conèixer les peculiaritats d'aquests nens i d'aquesta manera adequar el pla.
• Saber què és el que els nens coneixen i sabem fer, amb quines ajudes
millora, com recull i processa la informació que li donem, quant temps és capaç de romandre centrat en una tasca, en quines condicions aprèn millor, quins interessos i motivacions té davant l'aprenentatge...
• Informar als pares i mares sobre el situació inicial dels seus fills/as per implicar a la família en el procés educatiu.
. A més d’aquesta informació també és important extreure informació sobre el seu entorn: aspectes que afavoreixen o dificulten el procés d'ensenyament-aprenentatge en el context familiar i l'entorn social més proper: casa, barri,...

Per desenvolupar els objectius que he marcat en l’avaluació utilitzaré les tècniques d’avaluació de :
• L’entrevista
• L’observació
• Avaluació inicial
• Anàlisis dels documents que hi ha al centre

L'entrevista:

Si tal com assenyalava Freire (1998), el diàleg és la forma de relació humana i social, i el mitjà de transformació de l'ésser humà i del món. I, encara que totes les parts implicades en el diàleg no siguin necessàriament iguals en autoritat, això no ha d'impedir que existeixi una certa simetria, perquè cada persona té alguna cosa a aprendre de l'altra i alguna cosa que ensenyar. Podem considerar que l’entrevista és un bona tècnica per recopilar informació sobre el que ens interessa.
Aquesta tècnica consisteix a preparar amb antelació algunes preguntes claus sobre tot el que necessiten conèixer i tota la informació que té interès per a l’elaboració del pla de treball. En l’entrevista es deixa llibertat perquè l’entrevistat pugui ampliar la seva contestació relacionada amb la pregunta.
Durant la mateixa és convenient mostrar-se amistós, tranquil i pacient.

L'observació:
És una tècnica bàsica de recollida d'informació perquè les dades s'obtenen directament del comportament del nen/nena. L’ideal és realitzar-la en situacions diverses per comprovar el desenvolupament de la persona en diferents contextos ex: en la posada en pràctica de procediments; en les relacions amb els seus companys; en enfrontar-se a una tasca nova, en ambients menys estructurats com a excursions, esbarjos,...
En el meu cas l’observació la vaig fer el semestre passat i continuo, però solament la puc fer en el centre, per tant en una situació.

Durant el període d’observació he utilitzat un registre (graelles) per registrar l'observat

L'avaluació inicial de coneixements:
És la valoració dels coneixements previs per seguir amb els procés d'ensenyament-aprenentatge amb objectius i continguts reals. Tractarem de conèixer els tres tipus de continguts ( matemàtiques i les dues llengües) contant amb els criteris d'avaluació que responen a les competències bàsiques de cada àrea que s'estableix al currículum. A través d’ella obtindre el major coneixement dels nens per ajustar les activitats que desenvoluparé en el pla de treball.

En el cas d’aquest pla de treball la funció que té és la de definir els coneixements previs que tenen els nens, les seves competències pel que fa al currículum i les seves necessitats.

Aquesta avaluació em servirà com a referència per contrastar els avanços obtinguts al llarg de la intervenció .

Fase 2: Aproximació als subjectes d’intervenció

Temporalització: Últimes setmanes de Març (8h)
Sessió 3 i 4: Recopilació i anàlisis de dades referent als alumnes
Objectius:
• Conèixer els alumnes i la seva problemàtica
• Concretar acords
Destinataris: La psicopedagoga, l’alumna de pràctiques, families i alumnes
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Entrevista amb els alumnes
• Entrevista amb els pares
• Observació directa dels alumnes
• Avaluació inicial.
• Anàlisis dels documents que hi ha al centre
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Entrevistes
• Diari
• Anàlisis documental de tota la informació de l’alumne
• Enregistrament de les observacions.
• Qüestionaris d’avaluació inicial.
• Documentació
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Enregistrar les entrevistes, observacions
• Valoració de tots els documents.

L'objectiu d’aquesta fase és que a partir d'aquestes proves inicials tinguem dades suficients per poder analitzar com és el punt de partida del nostre alumnat i així poder establir estratègies d'actuació i donar respostes a la diversitat.


Desprè d'haver presentat aquesta fase a la meva psicopedagoga em va sorgir un inconvenient, i és que la psicopedagoga va haver d’agafar la baixa, està embarassada, i va venir una altre assessora a substituir-la per aquest motiu he hagut de fer una reunió amb ella per tal de posar-la al dia del que estava fent. Jo tenia pot per si ella no li agradava el que jo li presentava, però no va ser així, en va dir que estava bé i que a partir d’ara aniria treballant amb ella les parts que em quedant

Penso que per fer la intervenció em pot anar bé ja que, i degut a que ella no coneix el nens, m’obliga a treballar més i a preocupar-me de fer unes bones avaluacions per tenir tota la informació que necessito.

Entrevista amb els pares

Abans de començar les entrevistes amb els pares he hagut de prepara-les, per tal de guiar-los per a aconseguir la informació necessària per fe la valoració dels nens.

He agafat aquesta tècnica d’avaluació perquè és oberta ja que els pares en el moment que en responen a les preguntes que jo li vaig fent també proporcionen informació que en un principi jo no m’havia plantejat però que una vegada la tinc em pot servir per la valoració final.

El que jo vull saber és el dia a dia d’aquests nens a través d’una sèrie de preguntes que vaig agrupar en diferents apartats.

EXemple de preguntes:
Que fa quan arriba a casa?
Necessita ajuda per fer les tasques de l’escola i les del dia a dia?
Els pares o persones que estan amb el/ella els hi ajuden?
Quin és el seu comportament en determinades circumstancies?Si li dius que ha d’estudiar, no la deixes surti al carrer...
Quin és el comportament dels seus pares o familiar que estan amb ell/ella?
Que pensen dels seus fills?
Quines expectatives de futur tenen envers els seus fills?
Té amics?
Surt sol/sola al carrer?
...

Una vegada tenia l’esbós sobre els apartats que volia desenvolupar els vaig revisar amb la psicopedagoga per fer algunes modificacions, si calien, en aquest cas em va comentar que li semblaven bé i em va recomanar que pregués nota de tot el que em deien, ja que em podria ser útil (aquest fet jo ja el tenia en ment ja que per això utilitzava aquesta tècnica).

Una vegada tinc tot el material preparat i citats els pares vaig començar les entrevistes amb els pares o familiars dels dos nens i de la nena als quals els hi volia fer la intervenció.

La primera entrevista va ser amb la mare de la M.C. És una nena repetidora que va a tercer de Primària.

Posteriorment vaig fer l’entrevista amb els pares d’en C. És un nen que va a tercer de primària i que també és repetidor

Per acabar amb l’àvia d’en A. És un nen amb greus problemes conductuals i d’adaptació social.

Van ser unes entrevistes molt positives ja que, encara que jo els coneixia perquè els vaig tenir en el semestre anterior i també havia parlat amb la psicopedagoga i la resta de personal que treballen amb ells, les entrevistes em va proporcionar molta informació ja que li vaig preguntar el que jo volia saber i el que m’interessava per fer la intervenció . A través d’aquestes informació vaig extreure les meves conclusions.

Reunió amb la psicopedagoga

La primera setmana del mes de març m’he reunit amb la psicopedagoga per tal de acabar de perfilar el meu pla d’intervenció. Jo, amb tot el que havíem parlat en reunions anteriors, vaig fer un esbós, per tal de portar tot més detallat i organitzat i d’aquesta manera poder acomplir millor els objectius que em vaig proposar en aquesta reunió.

En ella li vaig explicar la gran importància que tenia per a mi l’objectiu que vull aconseguir en aquesta intervenció, li vaig portar unes informacions, que jo havia desenvolupat després de haver llegit i fer recerques en Internet, sobre la competència d’aprendre a aprendre, les habilitats socioemocionals i l’autoestima. Vam estar parlant sobre aquests temes dient-me que li semblaven molt encertats i que els podríem utilitzar en les reunions amb l’equip que treballa en el centre.

Posteriorment vam parla sobre els passos que portaré a terme per desenvolupar el projecte, seguint l’esbós que jo portava:
- Les fases del projecte i que treballaríem en cada una d’elles: es important fer una bona planificació per d’aquesta manera treballar de forma organitzada i no deixar res a l’atzar, és una forma de fer tot el que cal fer. Això no implica que es puguin anar fent modificacions a mesurà que es creguin convenien, ja que la planificació és oberta i flexible.
A les fases estaria inclòs:
• La temporalitat
• Les sessions
• Els objectius.
• Les activitats i continguts
• Instruments i/o tècniques
• Indicadors d’avaluació

- Vam parlar del temps que necessitaria per a cada fase i quins dies del mes treballaria en cada fase. Per organitzar la temporalitat vam haver de fer uns horaris compaginant la meva disponibilitat amb l’organització interna del centre. Per tal d’arribar a un acord hem hagut de fer algunes canvis en els meu horari inicial i en la disponibilitat del centre.

- Vam parlar dels alumnes i vam arribar a un acord en el qual jo faria un programa per treballar amb tots els alumnes del centre a nivell de petit grup. Però que jo en aquest cas solament faria una o dues sessions amb ells, segons el temps disponible, i que seria la resta de personal que treballa amb aquests nens la que desenvoluparia el pla de treballa.
D’altra banda i al mateix temps jo posaria en marxa l’ intervenció amb tres nens que necessiten d’una intervenció més individualitzada.
Entre les dues i amb la llista que jo portava dels nens que creia, i desprès d’haver estat amb ells durant el semestre anterior, que se li havia de fer aquesta intervenció individual vam agafar als tres que més preocupen.

- També vam enumerar les sessions que farien tenint present el temps que jo estaré en el centre.

A partir de l’esbós que jo portava vam quedar que acabaria d’elaborar-les amb les modificacions que haviem fet.

He de dir que vaig sortir molt contenta de la reunió, ja que l’esbós que jo portava li va agradar i vam canviar molt poques coses. També van ser interessants, motivadores, engrescadores i educatives les apreciacions que em va fer durant tota la reunió i en el moment de prendre els diferents acords. Ha sigut una reunió molt positiva.

Primera fase del pla de treball

Durant la primera setmana de març he desenvolupat la Fase 1.

FASE 1: Reunió amb la psicopedagoga del centre.

Temporalització: primeres setmanes de març (5h)

Objectius:
• Definir els objectius de la intervenció i les fases del Pla de Treball
• Organitzar les reunions amb els pares.
• Planificar i determinar l’organització general del programa i la temporalització.

Destinataris: La psicopedagoga i l’alumna de pràctiques

ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Disseny i temporització del projecte
• Definició de l’àmbit en el qual s’intervindrà i els objectius generals , específics i continguts
• Reflexió consensuada de la base teòrica de la intervenció pel que fa al projecte dins els projectes i els plans del centre
• Elaborar el calendari per parlar amb els pares
• Elaborar el calendari de pràctiques
• Recerca documental i bibliogràfica.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Entrevista amb la psicopedagoga
• Anàlisi documental sobre dissenys de programes psicoeducatius i bibliografia relacionada amb el programa
• Elaborar un disseny de treball
• Reunions
• Recollida de materials
• Diari

INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Enregistrar l’entrevista: aspectes a tenir en compte, els acords i processos.
• Fer el calendari de sessions al centre.
• Reunió: comunicació i revisió del preprojecte amb l’equip del centre de pràctiques.
• Revisió del disseny del programa amb l’equip del centre.
• Elaboració de l’esquema del pla de treball.

Pla d’actuació de la intervenció psicopedagògica

1. Títol del projecte:

Millorar la competència d’aprendre a aprendre.

2. Raons de l’elecció:
He decidit treballar aquesta competència per que durant el pràcticum l vaig estar treballant amb els alumnes, per tal de ajudar-los a millorar la seva manera d’aprendre, a través del reforç que es feia dintre del centre. Durant aquest període he pogut observar que molts d’aquests alumnes presentaven unes grans mancances en la competència d’aprendre a aprendre i que aquestes mancances estaven afavorides per unes mancances en les habilitats socioemocionals. Per aquest motiu la intervenció anirà encamina a millorar la competència d’aprendre a aprendre treballant també aspectes socioemocionals.

3. Justificació amb arguments psicopedagògics.
Treballaré a partir de la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge. Es tindran presents, doncs, dos elements que són essencials:
• La zona de desenvolupament proper
• El triangle interactiu format per: l’alumne, els continguts d’aprenentatge i el professor.

Es considerarà la idea que els processos d’ensenyament i aprenentatge suposen una negociació constant de significats entre alumnes i significats entre alumnes i mestres, en què les habilitats socials són un element molt important de tota tasca educativa. S’han de desenvolupar pràctiques educatives ajustades a les necessitats i característiques d’aprenentatge dels alumnes, ja que necessiten processos d’ensenyament-aprenentatge que donin respostes a les seves necessitats individuals.
Al context de la Psicologia conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres.
L’estructura cooperativa que proposa Flannery afavoreix entre els alumnes l’establiment de relacions basades en el respecte mutu, la cortesia, l’atenció, la simpatia,... és a dir, a unes relacions més positives. S’ha demostrat que els nens/es tenen un rendiment major en activitats d’aquest tipus ja que la seva implicació també és major.
Tal i com apuntava Ausubel, referent a l’aprenentatge significatiu, sovint els alumnes viuen els continguts donats a classe com a “coses aïllades entre elles i sense cap mena de relació”, cosa que fa que s’oblidin més fàcilment i que no donin gaire importància a aprendre-ho. La interrelació entre els conceptes treballats sota aquesta metodologia d’aprenentatge facilita el seu procés d’interiorització i d’utilització dels conceptes en qualsevol circumstància. A partir dels coneixements previs dels nens/es, i tenint en compte on flaqueja s’anirà ajudant-los a construir els seus coneixements (Teoria de la bastida. Jerome Bruner).
Es proposa un treball cooperatiu on tots els membres que estan amb els alumnes col•laboraran per tal de portar a terme la intervenció.

Aquest projecte tindrà un caràcter preventiu, obert, flexible, no discriminatori i diferenciat segons les aptituds dels alumnes, els seus interessos motivacionals i la diversitat cultural, social i lingüística.

4. Intervenció que es farà

La intervenció anirà encaminada a elaborar un programa d’intervenció i la seva posada en marxa per treballar la competència d’aprendre a aprendre.

Les premisses per a aconseguir-ho són:
• Elaborar un programa per treballar la competència d’aprendre a aprendre amb els alumnes que assisteixen al centre i que degut a les seves mancances necessiten aquesta intervenció.
• Realització d’un seguiment de tres alumnes ( que són els que jo crec que tenen una necessitats més especifiques).

Objectius a assolir:
• Una millora en les habilitats acadèmiques del nen/a i el seu comportament.
• Instaurant hàbits d'estudi; estratègies i tècniques d’aprenentatge, organització...
• Afavorir el desenvolupament socioemocional.

Per poder elaborar el programa i la posterior intervenció em plantejo els següents objectius:

• Organitzar les reunions amb els pares i amb els membres del centre.
• Informar als pares i personal del centre, del treball que es realitzarà.
• Arribar a acords.
• Implementar un programa de millores de la competència aprendre a aprendre i per a les habilitats socioeductives.
• Elaboració del programa
• Treballar amb tres alumnes de forma individual.

Amb les següents Fases:

Fase 1:Reunió amb la psicopedagoga del centre.
Fase 2: Aproximació als subjectes d’intervenció
Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.
Fase 4: Reflexió i Avaluació del pla

La recollida d’informació es farà a través de:
• Entrevistes
• Enquestes
• Observació directe
• Els documents d’avaluació del centre

Proposta metodològica
Es creu necessari iniciar la intervenció en petit grup per tal d’ajudar als nens a socialitzar-se i a disminuir les conductes disruptives per d’aquesta manera arribar a una construcció conjunta de les solucions. El treballar en grup petit afavoreix l’aprenentatge significatiu ja que facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.

També es farà una intervenció de forma individualitzada amb als tres alumnes.

En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.

Activitats

- Totes les activitats estan pesades per a nens/es de 6 a 15 anys encaminades a aconseguir els objectius proposats.

- Estan pensades com un model obert i flexible per poder fer les adaptacions que es considerin necessàries en funció de les necessitats del grup o del nen/a.

- Cada activitat anirà seguida d’una reflexió de tots els participants per tal de que els alumnes vegin el que han après i d’aquesta manera els ajudarà a consolidar els nous aprenetatges.

- Durant la execució de les activitats és importat que els alumnes s’adonin i siguin conscients del que estan fent. Han de comprendre el que estan fent i per què ho estan fent, d’aquesta manera, ells veuran l’aprenentatge de forma més positiva.




Bibliografia:
Badia, A.; Mauri, T. i Monereo, C. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. UOC.
Aquest material m’ha servit com a base de consulta degut a que les meves pràctiques es desenvolupen en un context no formal.

Monereo, C (2002) Funcions i àmbit de intervenció del assessor psicopedagògic en les distintes etapes educatives. Barcelona: UOC
Monereo, C. (2014) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC

Sánchez,E. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
C. Giné, T. Mauri (coords). Anàlisi de casos. Barcelona: Editorial UOC
Barrachina, LL. (2011). Diagnòstic en Educació. Barcelona: Editorial UOC
Solé,I. (1998): Orientación educativa e intervención psicopedagògica. Barcelona:ICE/Horsori
Barca, A i Gonzalez, R. (1991) Dificultades de aprendizaje escolar, líneas de intervención psicoeducativa. Coruña: universidad de la Coruña.
Beltán, J.A. i altres (200) Intervención psicopedagógica i currículum escolar. Madrid: Pirámide
Tot aquest material juntament amb els:
- Documents del centre per tal de veure les avaluacions dels nens i joves.
- Reglament d’organització del centre.
m’han servit per elaborar la resta de continguts del projecte.

Tot aquest material em servirà per el desenvolupament del projecte.

Context d’intervenció

Estic realitzant les pràctiques en un centre d’acollida de nens i adolescents, per tant en un context de formació no formal. És una organització internacional, privada d’iniciativa social, d’ajuda a la infantesa i sense ànim de lucre que va ser fundada en 1949 en Imst (Austria) i que té presencia en 133 països. A Catalunya va començar la seva actuació a Barcelona l’any 1967 per atendre a nens i joves que es veuen privats dels cuidats familiars i també amb problemes d’aprenentatge i conductuals i que necessiten ser atesos de forma especial per què puguin tirar endavant.

Es treballa per afavorir el desenvolupament dels nens i els joves per que arribin a ser autosuficient i que estigui integrats en la societat, també es treballa amb les famílies vulnerables per que puguin atendre adequadament als seus fills.
En la actualitat el centre acull a 48 nens i joves de diferents edats i nacionalitats, on porten tres anys treballant en un projecte “Integració i esport”. Aquest programa està dissenyat per a nens i joves que van dels 6 al 18 anys i els hi dona l’oportunitat d’expressar-se, de ser escultats, d’aportar les seves opinions i idees i convertir-se en agents del canvi. Amb aquest projecte el que es pretén és contribuir al desenvolupament personal i social dels nens a través de les vivències sorgides de la pràctica esportiva enfortint al seu torn els contextos socials del menor i la seva família.
Per portar a terme tot això el centre disposa de diferents llocs o estàncies, totes amb equipaments, en les qual es desenvolupen les diferents activitats que es fan:
• Activitats de caire esportiu: a la piscina, pista esportiva municipal, a l’aire lliure, casal de cultura, centre juvenil i cultural,...
• Activitats al centre de dia: on es duu a terme bona part de l'atenció directa als nens, joves i famílies al llarg de la jornada; per mitjà dels moments d'acolliment, berenar, activitats, tallers, tutories, entrevistes, reunions, festes, i formacions.

El Projecte és dut a terme per diferents professionals amb formacions i/o titulacions diferents però, alhora, complementàries. És un equip interdisciplinari, que permet realitzar un treball educatiu i integrador de qualitat des de diferents metodologies segons les activitats però amb una mateixa finalitat. La plantilla està integrada per una psicopedagoga que és la meva tutora i dos educadors socials, els quals tenen tots el mateix paper dintre de l’organigrama del centre.
A part hi ha 8 voluntaris que ajuden en el reforç escolar i en activitat esportives, tres talleristes i personal de pràctiques.
Tots els projectes que es fan van destinats a totes les seu que hi ha a Catalunya, encara que es fan algunes modificacions depenent de l’entorn i dels participants que hi ha.
L’assessora psicopedagògica s’encarrega de tot el que està relacionat amb les activitats que es fan al centre de dia. S’encarrega de l’atenció directa dels nens, joves i famílies: acollida, fent una avaluació inicial, treballa amb ells fent els deures i teràpies, tutories, entrevistes,...
També es l’encarregada de reunir-se amb els professors dels centres en els quals estudien aquests nens i joves i les reunions amb les famílies. Podem deduir amb això que la psicopedagoga té un paper molt important com a professional estratègic ja que es la que s’encarrega de avaluar, dirigir les teràpies i establir relacions amb els serveis externs al centre.
Hi ha informes on esta tota la problemàtica d’aquests nens i joves. El centre té un model d’anàlisi del context d’intervenció ja que és la millor forma de tenir present totes les dimensions involucrades. En ell consta una breu informació sobre el problema que tenen aquests nens i joves on s’especifiqui les finalitats i els continguts a treballar, indicadors de canvi...
El centre en el qual estic fent el meu pràcticum és tracta d’un context d’assessorament dintre d’una institució que forma part de l’educació no formal. Per tant, totes les intervencions de assessorament psicopedagògic estaran emmarcades en un context educatiu no formal.
Les característiques han d’anar en consonància amb el tipus d’institució; en el cas del lloc de treball on faig les pràctiques que és una entitat privada sense finalitat de lucre i amb la finalitat educativa d’afavorir els desenvolupament del nens i els joves a través del projecte «Integración y Deporte» les característiques serien les de:
- Ha d’assessorar en la posada en marxa del projecte en el qual s’està treballant .
- Ha de donar resposta, a través de reunions i xerrades, a les propostes i demandes de l’alumnat, les famílies i els centres on estudien aquests nens.
- Ha de treballar de forma activa en el desenvolupament de les activitats que es fan en el centre.
- Juntament amb la resta de membres de l’equip ha de realitzar el seguim del pla de treball.
- L’assessorament ha d’implicar a totes les persones del centre en la presa de decisions, tant en la planificació i execució com en l’avaluació de l’activitat fent que d’aquesta manera tot l’equip comparteixi el mateix tipus d’intervenció educativa.
- Ha de analitzar i diagnosticar les condicions socials i econòmiques de l’entorn.
- Ha d’assessorar en la presa de decisions sobre les activitats que es duran a terme segons els objectius que es persegueixen.
- Ha de promoure la participació del públic al qual va dirigida la presa de decisions.
- Ha de coordinar el treballa multidisciplinari amb la resta dels implicats .
- Ha de fer un seguiment i avaluació de les propostes.

INICI PRÀCTICUM II

Ja porto uns dies treballant en el Pràcticum II el qual és una continuació del Pràticum I ja que l’estic fent en el mateix centre. Ara el que he de fer és treballar per acabar d’elaborar el pla d’intervenció i la seva posada en marxa.

La intervenció psicopedagògica que realitzaré en les pràctiques serà una millora en les capacitats d’aprendre a aprendre, per d’aquesta manera donar a tots els alumnes les oportunitats educatives per al desenvolupament de les seves capacitats en totes les matèries. Aquesta intervenció anirà destinada a una intervenció a nivell de petit grup i una altre més centrada en tres alumnes que assisteixen al centre i que ja portava treballant amb ells durant tot el semestre anterior, encara que no d’una forma tant directa.

Tal com he dit anteriorment i en cara que porto un semestre treballant amb ells i per tant conec el que es fa, no és el mateix posar-se en el paper de psicopedagoga, ja que et dones compte de moltes més coses que no pas quan estàs fent el que et diuen . Ara soc jo la que he de fer la intervenció i he de posar-la en marxa (sempre amb la supervisió de la meva tutora).

En aquests dies he tingut una sèrie de reunions amb la psicopedagoga i amb la resta de personal del centre per tal de poder elaborar la meva intervenció el més accessible possible ja que he de tenir present els horaris del centre. També vam estar perfilant el programa, com serà la meva intervenció, a qui anirà adreçada i com la portarem a terme. Espero i desitjo que tot el personal del centre posin tot de la seva part i els interessi el programa que estic preparant.

Ja aniré informant