miércoles, 1 de abril de 2015

Pla d’actuació de la intervenció psicopedagògica

1. Títol del projecte:

Millorar la competència d’aprendre a aprendre.

2. Raons de l’elecció:
He decidit treballar aquesta competència per que durant el pràcticum l vaig estar treballant amb els alumnes, per tal de ajudar-los a millorar la seva manera d’aprendre, a través del reforç que es feia dintre del centre. Durant aquest període he pogut observar que molts d’aquests alumnes presentaven unes grans mancances en la competència d’aprendre a aprendre i que aquestes mancances estaven afavorides per unes mancances en les habilitats socioemocionals. Per aquest motiu la intervenció anirà encamina a millorar la competència d’aprendre a aprendre treballant també aspectes socioemocionals.

3. Justificació amb arguments psicopedagògics.
Treballaré a partir de la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge. Es tindran presents, doncs, dos elements que són essencials:
• La zona de desenvolupament proper
• El triangle interactiu format per: l’alumne, els continguts d’aprenentatge i el professor.

Es considerarà la idea que els processos d’ensenyament i aprenentatge suposen una negociació constant de significats entre alumnes i significats entre alumnes i mestres, en què les habilitats socials són un element molt important de tota tasca educativa. S’han de desenvolupar pràctiques educatives ajustades a les necessitats i característiques d’aprenentatge dels alumnes, ja que necessiten processos d’ensenyament-aprenentatge que donin respostes a les seves necessitats individuals.
Al context de la Psicologia conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres.
L’estructura cooperativa que proposa Flannery afavoreix entre els alumnes l’establiment de relacions basades en el respecte mutu, la cortesia, l’atenció, la simpatia,... és a dir, a unes relacions més positives. S’ha demostrat que els nens/es tenen un rendiment major en activitats d’aquest tipus ja que la seva implicació també és major.
Tal i com apuntava Ausubel, referent a l’aprenentatge significatiu, sovint els alumnes viuen els continguts donats a classe com a “coses aïllades entre elles i sense cap mena de relació”, cosa que fa que s’oblidin més fàcilment i que no donin gaire importància a aprendre-ho. La interrelació entre els conceptes treballats sota aquesta metodologia d’aprenentatge facilita el seu procés d’interiorització i d’utilització dels conceptes en qualsevol circumstància. A partir dels coneixements previs dels nens/es, i tenint en compte on flaqueja s’anirà ajudant-los a construir els seus coneixements (Teoria de la bastida. Jerome Bruner).
Es proposa un treball cooperatiu on tots els membres que estan amb els alumnes col•laboraran per tal de portar a terme la intervenció.

Aquest projecte tindrà un caràcter preventiu, obert, flexible, no discriminatori i diferenciat segons les aptituds dels alumnes, els seus interessos motivacionals i la diversitat cultural, social i lingüística.

4. Intervenció que es farà

La intervenció anirà encaminada a elaborar un programa d’intervenció i la seva posada en marxa per treballar la competència d’aprendre a aprendre.

Les premisses per a aconseguir-ho són:
• Elaborar un programa per treballar la competència d’aprendre a aprendre amb els alumnes que assisteixen al centre i que degut a les seves mancances necessiten aquesta intervenció.
• Realització d’un seguiment de tres alumnes ( que són els que jo crec que tenen una necessitats més especifiques).

Objectius a assolir:
• Una millora en les habilitats acadèmiques del nen/a i el seu comportament.
• Instaurant hàbits d'estudi; estratègies i tècniques d’aprenentatge, organització...
• Afavorir el desenvolupament socioemocional.

Per poder elaborar el programa i la posterior intervenció em plantejo els següents objectius:

• Organitzar les reunions amb els pares i amb els membres del centre.
• Informar als pares i personal del centre, del treball que es realitzarà.
• Arribar a acords.
• Implementar un programa de millores de la competència aprendre a aprendre i per a les habilitats socioeductives.
• Elaboració del programa
• Treballar amb tres alumnes de forma individual.

Amb les següents Fases:

Fase 1:Reunió amb la psicopedagoga del centre.
Fase 2: Aproximació als subjectes d’intervenció
Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.
Fase 4: Reflexió i Avaluació del pla

La recollida d’informació es farà a través de:
• Entrevistes
• Enquestes
• Observació directe
• Els documents d’avaluació del centre

Proposta metodològica
Es creu necessari iniciar la intervenció en petit grup per tal d’ajudar als nens a socialitzar-se i a disminuir les conductes disruptives per d’aquesta manera arribar a una construcció conjunta de les solucions. El treballar en grup petit afavoreix l’aprenentatge significatiu ja que facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.

També es farà una intervenció de forma individualitzada amb als tres alumnes.

En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.

Activitats

- Totes les activitats estan pesades per a nens/es de 6 a 15 anys encaminades a aconseguir els objectius proposats.

- Estan pensades com un model obert i flexible per poder fer les adaptacions que es considerin necessàries en funció de les necessitats del grup o del nen/a.

- Cada activitat anirà seguida d’una reflexió de tots els participants per tal de que els alumnes vegin el que han après i d’aquesta manera els ajudarà a consolidar els nous aprenetatges.

- Durant la execució de les activitats és importat que els alumnes s’adonin i siguin conscients del que estan fent. Han de comprendre el que estan fent i per què ho estan fent, d’aquesta manera, ells veuran l’aprenentatge de forma més positiva.




Bibliografia:
Badia, A.; Mauri, T. i Monereo, C. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. UOC.
Aquest material m’ha servit com a base de consulta degut a que les meves pràctiques es desenvolupen en un context no formal.

Monereo, C (2002) Funcions i àmbit de intervenció del assessor psicopedagògic en les distintes etapes educatives. Barcelona: UOC
Monereo, C. (2014) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC

Sánchez,E. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
C. Giné, T. Mauri (coords). Anàlisi de casos. Barcelona: Editorial UOC
Barrachina, LL. (2011). Diagnòstic en Educació. Barcelona: Editorial UOC
Solé,I. (1998): Orientación educativa e intervención psicopedagògica. Barcelona:ICE/Horsori
Barca, A i Gonzalez, R. (1991) Dificultades de aprendizaje escolar, líneas de intervención psicoeducativa. Coruña: universidad de la Coruña.
Beltán, J.A. i altres (200) Intervención psicopedagógica i currículum escolar. Madrid: Pirámide
Tot aquest material juntament amb els:
- Documents del centre per tal de veure les avaluacions dels nens i joves.
- Reglament d’organització del centre.
m’han servit per elaborar la resta de continguts del projecte.

Tot aquest material em servirà per el desenvolupament del projecte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario