Que és aprendre a aprendre i la seva importància?

És una competència proposada per la UE que la defineix com “la capacitat per prosseguir i persistir en l'aprenentatge, organitzar el propi aprenentatge, la qual cosa comporta realitzar un control eficaç del temps i la informació, individual i grupal. Aquesta competència inclou la consciència de les necessitats i processos del propi aprenentatge, la identificació de les oportunitats disponibles, l'habilitat per superar els obstacles amb la finalitat d'aprendre amb èxit. Inclou obtenir, processar i assimilar nous coneixements i habilitats així com la cerca i utilització d'una guia.
Aprendre a aprendre significa que els estudiants es comprometin a construir el seu coneixement a partir dels seus aprenentatges i experiències vitals anteriors amb la fi reutilitzar i aplicar el coneixement i les habilitats en una varietat de contextos: a casa, en el treball, a l'educació i la instrucció. En la competència de la persona són crucials la motivació i la confiança.”

La competència aprendre a aprendre implica desenvolupar aspectes cognitius i emocionals i l’adquisició de determinades competències metacognitives. Però també és important que és treballi l’autoestima, ja que és la capacitat d’acceptar el rebuig que provoca l’error, la tensió que implica mantenir l’esforç.
Ensenyar a aprendre a aprendre significa aconseguir que els alumnes experimentin al llarg de la seva escolaritat el plaer que produeix entendre alguna cosa que abans no compreníem, resoldre un problema que se'ls resistia, en definitiva “sentir-se capaços”.
En aquesta competència el que es pretén és ensenyar a l'alumnat a regular els seus propis processos d'aprenentatge: a planificar, supervisar i avaluar el seu comportament quan s'enfronten a qualsevol tasca escolar.
En el moment que l’alumne vol fer la planificació, el que ha de fer primer és preguntar-se pels objectius d'aquesta tasca, on es vol arribar. Hem d’ensenyar ha detectar si el que esta fent el portarà a aconseguir els objectius que s’havia plantejat abans i si no és així com ha d’actuar per aconseguir-ho. D’aquesta manera no solament aconseguirem millorar els resultats sinó que també revisarem el procés d’aprenentatge.
Ensenyar a aprendre a aprendre es ajudar als alumnes ha fer atribucions i a que vegin que els resultats dels seus aprenentatges estan sempre el seu control i que segons les circumstàncies poden ser modificables. És important fer li veure a l’alumne que té capacitat per aprendre i que mai hauria de pensar que no té capacitat per una determinada assignatura, com passa molt sobint. Frases com “que no la pot fer , que és incapaç de fer-la ”, ho sentim moltes vegades. Per això és important motivar-los, fer-los veure que si volen ho poden aconseguir, sinó el que implicaria és que no es posin a la tasca d’aprendre aquest conceptes i que no farà un esforç per aprendre. En aquests aspecte juga un paper molt important el que els alumnes acceptin que els resultats obtinguts estan en consonància al temps dedicat, a la manera com ha fa, a tenir una disciplina, a esforçar-se en resoldre el problemes que se li plantegin... Si asoleig tot això podrà aconseguir el que es planteja
Un altre aspecte que hem de tenir present és el paper tant fonamental que té en aquest procés el llenguatge , sobre tot l’escrit. Són molts els estudis que posen de manifest la gran capacitat del llenguatge per fer explicites idees i coneixements que tenim però que no sabem que tenim, d’això ens parlen autors com (Olson, 1998,Vygostki, 1977, 1979). Ja que el text escrit té una sèrie de característiques que afavoreixen la seva funció de suport al raonament fet important a l'aprenentatge:
• Obligant als alumnes a ser més exigents i precisos a l’hora de comunicar-se.
• La distància tant temporal com a espacial que es produeix entre el moment en que s’escriu i el moment en que es llegeix obliga al que escriu a que faci servir totes les claus que poden ajudar al lector a interpretar la informació.
• Escriure implica importants capacitats mentalistes, pròpies dels processos metacognitius.
• Quan s’elabora un text es disposa de més temps que quan o fent oralment assegurant una major planificació i sobretot la possibilitat de revisar l'escrit durant el procés i en finalitzar-ho.
Per això és molt important fer tasques de lectura i escriptura reflexiva: resums, mapes conceptuals, síntesis, comentaris de texts , reflexions sobre l’aprenentatge...
A tot això he d’afegir el treballar de forma col•laborativa entre els docents i l’alumnat i els alumnes entre ells, ja que els ajudarà a prendre consciencia dels processos socioemocionals, a que prenguin decisions en comú a detectar no solament els seus error sinó també els errors dels companys, les solucions han de ser compartides, els farà reflexionar i analitzar els que pensen els altres i el que pensa ell, que detecti com aprèn millor...