He realitzat, de forma individual i amb diferents dies, la primera sessió amb els tres alumnes:
Sessió amb la M.C. És una nena que té molts problemes acadèmics (repetidora) amb una autoestima molt baixa, però té un comportament molt bo. És una nena que necessita molta ajuda perquè ella sola no sap treballar, si es posa a estudiar mai aconsegueix que faci bé el que li demanes. Segons ens diu no sap que fer, no entenc el que li demanes, no pot fer-ho (però li posa voluntat).
El C és un nen que també té els mateixos problemes que la nena, també és repetidor. La diferencia és que el seu comportament és bo però no tant com la nena. Necessita molta ajuda però a diferència de nena no té interès i encara que no diu res i quan et poses a treballar amb ell no tens problemes ,has d’estar més a sobra d’ell i si el deixes no estudia.
Pel que respecta a l’A és un nen que té també els mateixos problemes que els seus companys però a diferencia d’ells és molt conflictiu, no li agrada estudiar, no el posts deixar sol perquè no faria res i la majoria de vegades et costa fer-li treballar. El seu comportament és molt dolent.
Degut a que aquest nens necessiten molta ajuda i no saben treballar sols, el que vaig fer de forma individual és treballar la competència d’aprendre a aprendre.
Vam començar la sessió parlant d’hàbits d’estudi amb la intenció de saber:
- Si li motiva i interessa l’estudi.
- El temps que dedica a estudiar.
- Que li semblen les assignatures.
- Si li és difícil estudiar o no.
- Si té força de voluntat.
- Si està nerviós quan té els controls.
- Si pregunten a classe.
- Si sabem fer les tasques sense preguntar.
- Si tenen mitjans i un bon ambient per a estudiar.
- Si tenen materials.
- Si tenen un horari d’estudi fora de l’aula.
- Si aprofita bé les classes.
- Si aprofita les hores d’estudi a casa o al centre.
- Si fan resums.
- Si es distreuen amb facilitat.
- Si porten al dia la seva feina.
- ...
La valoració, després de parlar amb ells, va ser negativa, notant que no tenien cap organització, no sabem com estudiar, no pregunten, si els deixen sols no fan res perquè no sabem i el A perquè no vol...
Una vegada feta aquesta activitat vam començar a treballar amb els exercicis que havíem de portat fets al dia següent a la classe i com que teníem poca estona, doncs la majoria del temps l’havien dedicat a la valoració, no vam poder fer-ho de la manera que jo volia sinó tal com ho fem sempre.
En aquesta sessió amb la M.C i el C. No vaig tenir cap mena de problemes, doncs, es van mostrar col•laboradors i se’ls veia que gaudien de l’activitat. Però amb l’A va ser més difícil i va necessitar molt més temps ja que de tant en tant s’aixecava i deia que ja estava cansat i que volia descansar.
jueves, 30 de abril de 2015
domingo, 26 de abril de 2015
Educació emocional
Primer de tot vull fer unes diferenciacions entre intel•ligència emocional, competències emocionals i educació emocional:
- La intel•ligència emocional és la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada (Bisquerra, 2000).
- Les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius”. Una anàlisi més detallada de les competències emocionals permet identificar la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, la sociabilitat i les habilitats de vida per al benestar (Bisquerra, 2009).
- L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del desenvolupament humà, a fi i efecte de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2000)
Ja que serà a partir d’elles que treballaré per tal de desenvolupar les habilitats emocionals les quals afavoriran la competència de aprendre a aprendre i les habilitats socials.
Aquest nens tenen molts problemes emocionals, els quals els estan perjudicar en el seu desenvolupament acadèmic arribant a que es produeixi un gran fracàs escolar. S’ha de treballar les emocions de tal forma que es pugui arribar a aconseguir que els nens desenvolupin les emocions positives ja que seran les que afavoriran una ràpida recuperació de l’activitat que normalment fan després d’haver patit una emociona negativa ( fet molt comú en el cas de quasi tots els nens i joves que assisteixen al centre. Però també permeten una pensament flexible el qual possibilita un millor enteniment de les situacions complexes i afavoreix el distanciament emocional en el moment en que es produeix un esdeveniment negatiu i estressant.
Un des objectius important és aprendre a identificar i expressar emocions i sentiment però per aconseguir-ho el nen/a i els joves han de:
• Prendre consciència de les pròpies emocions: han de reconèixer les emocions en el moment en que se li presenten.
• Aprendre a controlar les emocions: per això han d’acceptar que estan experimentant unes emocions.
• Reconèixer les emocions en els altres: l’aconseguirà a partir del moment en que reconegui les seves emocions i les sàpiga expressar de forma adequada.
• Aprendre a controlar les relacions amb els altres: que aprengui a ser intel•ligent amb les seves emocions i que sàpiga aplicar aquesta intel•ligència a les diferents situacions de la vida diària.
Bibliografia:
Bisquerra, R. ( 2000) tret de: http://www.rafaelbisquerra.com/es/inteligencia-emocional.html
- La intel•ligència emocional és la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada (Bisquerra, 2000).
- Les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius”. Una anàlisi més detallada de les competències emocionals permet identificar la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, la sociabilitat i les habilitats de vida per al benestar (Bisquerra, 2009).
- L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del desenvolupament humà, a fi i efecte de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2000)
Ja que serà a partir d’elles que treballaré per tal de desenvolupar les habilitats emocionals les quals afavoriran la competència de aprendre a aprendre i les habilitats socials.
Aquest nens tenen molts problemes emocionals, els quals els estan perjudicar en el seu desenvolupament acadèmic arribant a que es produeixi un gran fracàs escolar. S’ha de treballar les emocions de tal forma que es pugui arribar a aconseguir que els nens desenvolupin les emocions positives ja que seran les que afavoriran una ràpida recuperació de l’activitat que normalment fan després d’haver patit una emociona negativa ( fet molt comú en el cas de quasi tots els nens i joves que assisteixen al centre. Però també permeten una pensament flexible el qual possibilita un millor enteniment de les situacions complexes i afavoreix el distanciament emocional en el moment en que es produeix un esdeveniment negatiu i estressant.
Un des objectius important és aprendre a identificar i expressar emocions i sentiment però per aconseguir-ho el nen/a i els joves han de:
• Prendre consciència de les pròpies emocions: han de reconèixer les emocions en el moment en que se li presenten.
• Aprendre a controlar les emocions: per això han d’acceptar que estan experimentant unes emocions.
• Reconèixer les emocions en els altres: l’aconseguirà a partir del moment en que reconegui les seves emocions i les sàpiga expressar de forma adequada.
• Aprendre a controlar les relacions amb els altres: que aprengui a ser intel•ligent amb les seves emocions i que sàpiga aplicar aquesta intel•ligència a les diferents situacions de la vida diària.
Bibliografia:
Bisquerra, R. ( 2000) tret de: http://www.rafaelbisquerra.com/es/inteligencia-emocional.html
Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.
Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.
Temporalització: Abril, Maig (55h)
Objectius:
• Elaborar i implementar el pla d’intervenció.
• Elaborar el desenvolupament de les sessions
• Aplicar les activitats elaborats.
• Observació i evolució dels alumnes
Destinataris: alumnes i alumna de pràctiques
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Crear un pla d’intervenció adequat a les necessitats dels alumnes
• Observació directa de les sessions amb els tres alumnes
• Treballar amb els alumnes de forma individual i en petit grup
• Fer un seguiment de l’evolució dels alumnes per tal de fer els canvis que es considerin necessaris.
• Desenvolupament de les sessions
• Elaboració d’activitats.
• Presentació a la psicopedagoga del pla
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Reunions amb la psicopedagoga del centre
• Intervenció directa amb els alumnes
• Observació directa de les sessions
• Fulls de registres
• Diari de pràctiques
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Registres
• Diari de pràctiques
• Documentació dels aspectes importants de cada sessió
Acabades les dues primeres fases i amb tota la informació recollida sobre els diferents elements de la intervenció i després de fer les diferents valoracions, he començat amb la tercera fase: l’elaboració i la implementació del pla d’intervenció i la seva posada en marxa, descrivint totes les accions necessàries per donar resposta a les necessitats d’aquests alumnes, pel que respecta a l’objectiu que em vaig marcar.
A partir d’aquí vaig començar a desenvolupar el pla, fent algunes de les activitats que havia decidit realitzar. La majoria de les activitats que faig amb els tres alumnes ( pel que respecta a la competència d’aprendre a aprendre) són activitats que els alumnes han de fer cada dia al centre (activitats que porten de l’escola). El que faig és aprofitar aquestes activitats per treballar la competència d’aprendre a aprendre.
Les activitats les treballo de forma individual però també faré alguna sessió amb els tres alumnes per tal de que els alumnes treballin de forma col•laborativa. El treball en grup fomenta la observació i per tant tal com es diu en el context de la Psicologia Conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones, aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres, per arribar a una construcció conjunta de les solucions. El que vull amb aquesta forma de treballar es afavorir l’aprenentatge significatiu ja que treballar amb petit grup facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.
En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.
Pel que respecte a les habilitats socioemocionals són activitats que treballaré en grups de 8 a 10 alumnes, on tots el alumnes podran intervenir. També faré algunes sessions amb els tres alumnes de forma individualitzada.
Temporalització: Abril, Maig (55h)
Objectius:
• Elaborar i implementar el pla d’intervenció.
• Elaborar el desenvolupament de les sessions
• Aplicar les activitats elaborats.
• Observació i evolució dels alumnes
Destinataris: alumnes i alumna de pràctiques
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Crear un pla d’intervenció adequat a les necessitats dels alumnes
• Observació directa de les sessions amb els tres alumnes
• Treballar amb els alumnes de forma individual i en petit grup
• Fer un seguiment de l’evolució dels alumnes per tal de fer els canvis que es considerin necessaris.
• Desenvolupament de les sessions
• Elaboració d’activitats.
• Presentació a la psicopedagoga del pla
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Reunions amb la psicopedagoga del centre
• Intervenció directa amb els alumnes
• Observació directa de les sessions
• Fulls de registres
• Diari de pràctiques
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Registres
• Diari de pràctiques
• Documentació dels aspectes importants de cada sessió
Acabades les dues primeres fases i amb tota la informació recollida sobre els diferents elements de la intervenció i després de fer les diferents valoracions, he començat amb la tercera fase: l’elaboració i la implementació del pla d’intervenció i la seva posada en marxa, descrivint totes les accions necessàries per donar resposta a les necessitats d’aquests alumnes, pel que respecta a l’objectiu que em vaig marcar.
A partir d’aquí vaig començar a desenvolupar el pla, fent algunes de les activitats que havia decidit realitzar. La majoria de les activitats que faig amb els tres alumnes ( pel que respecta a la competència d’aprendre a aprendre) són activitats que els alumnes han de fer cada dia al centre (activitats que porten de l’escola). El que faig és aprofitar aquestes activitats per treballar la competència d’aprendre a aprendre.
Les activitats les treballo de forma individual però també faré alguna sessió amb els tres alumnes per tal de que els alumnes treballin de forma col•laborativa. El treball en grup fomenta la observació i per tant tal com es diu en el context de la Psicologia Conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones, aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres, per arribar a una construcció conjunta de les solucions. El que vull amb aquesta forma de treballar es afavorir l’aprenentatge significatiu ja que treballar amb petit grup facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.
En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.
Pel que respecte a les habilitats socioemocionals són activitats que treballaré en grups de 8 a 10 alumnes, on tots el alumnes podran intervenir. També faré algunes sessions amb els tres alumnes de forma individualitzada.
domingo, 19 de abril de 2015
Que és aprendre a aprendre i la seva importància?
És una competència proposada per la UE que la defineix com “la capacitat per prosseguir i persistir en l'aprenentatge, organitzar el propi aprenentatge, la qual cosa comporta realitzar un control eficaç del temps i la informació, individual i grupal. Aquesta competència inclou la consciència de les necessitats i processos del propi aprenentatge, la identificació de les oportunitats disponibles, l'habilitat per superar els obstacles amb la finalitat d'aprendre amb èxit. Inclou obtenir, processar i assimilar nous coneixements i habilitats així com la cerca i utilització d'una guia.
Aprendre a aprendre significa que els estudiants es comprometin a construir el seu coneixement a partir dels seus aprenentatges i experiències vitals anteriors amb la fi reutilitzar i aplicar el coneixement i les habilitats en una varietat de contextos: a casa, en el treball, a l'educació i la instrucció. En la competència de la persona són crucials la motivació i la confiança.”
La competència aprendre a aprendre implica desenvolupar aspectes cognitius i emocionals i l’adquisició de determinades competències metacognitives. Però també és important que és treballi l’autoestima, ja que és la capacitat d’acceptar el rebuig que provoca l’error, la tensió que implica mantenir l’esforç.
Ensenyar a aprendre a aprendre significa aconseguir que els alumnes experimentin al llarg de la seva escolaritat el plaer que produeix entendre alguna cosa que abans no compreníem, resoldre un problema que se'ls resistia, en definitiva “sentir-se capaços”.
En aquesta competència el que es pretén és ensenyar a l'alumnat a regular els seus propis processos d'aprenentatge: a planificar, supervisar i avaluar el seu comportament quan s'enfronten a qualsevol tasca escolar.
En el moment que l’alumne vol fer la planificació, el que ha de fer primer és preguntar-se pels objectius d'aquesta tasca, on es vol arribar. Hem d’ensenyar ha detectar si el que esta fent el portarà a aconseguir els objectius que s’havia plantejat abans i si no és així com ha d’actuar per aconseguir-ho. D’aquesta manera no solament aconseguirem millorar els resultats sinó que també revisarem el procés d’aprenentatge.
Ensenyar a aprendre a aprendre es ajudar als alumnes ha fer atribucions i a que vegin que els resultats dels seus aprenentatges estan sempre el seu control i que segons les circumstàncies poden ser modificables. És important fer li veure a l’alumne que té capacitat per aprendre i que mai hauria de pensar que no té capacitat per una determinada assignatura, com passa molt sobint. Frases com “que no la pot fer , que és incapaç de fer-la ”, ho sentim moltes vegades. Per això és important motivar-los, fer-los veure que si volen ho poden aconseguir, sinó el que implicaria és que no es posin a la tasca d’aprendre aquest conceptes i que no farà un esforç per aprendre. En aquests aspecte juga un paper molt important el que els alumnes acceptin que els resultats obtinguts estan en consonància al temps dedicat, a la manera com ha fa, a tenir una disciplina, a esforçar-se en resoldre el problemes que se li plantegin... Si asoleig tot això podrà aconseguir el que es planteja
Un altre aspecte que hem de tenir present és el paper tant fonamental que té en aquest procés el llenguatge , sobre tot l’escrit. Són molts els estudis que posen de manifest la gran capacitat del llenguatge per fer explicites idees i coneixements que tenim però que no sabem que tenim, d’això ens parlen autors com (Olson, 1998,Vygostki, 1977, 1979). Ja que el text escrit té una sèrie de característiques que afavoreixen la seva funció de suport al raonament fet important a l'aprenentatge:
• Obligant als alumnes a ser més exigents i precisos a l’hora de comunicar-se.
• La distància tant temporal com a espacial que es produeix entre el moment en que s’escriu i el moment en que es llegeix obliga al que escriu a que faci servir totes les claus que poden ajudar al lector a interpretar la informació.
• Escriure implica importants capacitats mentalistes, pròpies dels processos metacognitius.
• Quan s’elabora un text es disposa de més temps que quan o fent oralment assegurant una major planificació i sobretot la possibilitat de revisar l'escrit durant el procés i en finalitzar-ho.
Per això és molt important fer tasques de lectura i escriptura reflexiva: resums, mapes conceptuals, síntesis, comentaris de texts , reflexions sobre l’aprenentatge...
A tot això he d’afegir el treballar de forma col•laborativa entre els docents i l’alumnat i els alumnes entre ells, ja que els ajudarà a prendre consciencia dels processos socioemocionals, a que prenguin decisions en comú a detectar no solament els seus error sinó també els errors dels companys, les solucions han de ser compartides, els farà reflexionar i analitzar els que pensen els altres i el que pensa ell, que detecti com aprèn millor...
Aprendre a aprendre significa que els estudiants es comprometin a construir el seu coneixement a partir dels seus aprenentatges i experiències vitals anteriors amb la fi reutilitzar i aplicar el coneixement i les habilitats en una varietat de contextos: a casa, en el treball, a l'educació i la instrucció. En la competència de la persona són crucials la motivació i la confiança.”
La competència aprendre a aprendre implica desenvolupar aspectes cognitius i emocionals i l’adquisició de determinades competències metacognitives. Però també és important que és treballi l’autoestima, ja que és la capacitat d’acceptar el rebuig que provoca l’error, la tensió que implica mantenir l’esforç.
Ensenyar a aprendre a aprendre significa aconseguir que els alumnes experimentin al llarg de la seva escolaritat el plaer que produeix entendre alguna cosa que abans no compreníem, resoldre un problema que se'ls resistia, en definitiva “sentir-se capaços”.
En aquesta competència el que es pretén és ensenyar a l'alumnat a regular els seus propis processos d'aprenentatge: a planificar, supervisar i avaluar el seu comportament quan s'enfronten a qualsevol tasca escolar.
En el moment que l’alumne vol fer la planificació, el que ha de fer primer és preguntar-se pels objectius d'aquesta tasca, on es vol arribar. Hem d’ensenyar ha detectar si el que esta fent el portarà a aconseguir els objectius que s’havia plantejat abans i si no és així com ha d’actuar per aconseguir-ho. D’aquesta manera no solament aconseguirem millorar els resultats sinó que també revisarem el procés d’aprenentatge.
Ensenyar a aprendre a aprendre es ajudar als alumnes ha fer atribucions i a que vegin que els resultats dels seus aprenentatges estan sempre el seu control i que segons les circumstàncies poden ser modificables. És important fer li veure a l’alumne que té capacitat per aprendre i que mai hauria de pensar que no té capacitat per una determinada assignatura, com passa molt sobint. Frases com “que no la pot fer , que és incapaç de fer-la ”, ho sentim moltes vegades. Per això és important motivar-los, fer-los veure que si volen ho poden aconseguir, sinó el que implicaria és que no es posin a la tasca d’aprendre aquest conceptes i que no farà un esforç per aprendre. En aquests aspecte juga un paper molt important el que els alumnes acceptin que els resultats obtinguts estan en consonància al temps dedicat, a la manera com ha fa, a tenir una disciplina, a esforçar-se en resoldre el problemes que se li plantegin... Si asoleig tot això podrà aconseguir el que es planteja
Un altre aspecte que hem de tenir present és el paper tant fonamental que té en aquest procés el llenguatge , sobre tot l’escrit. Són molts els estudis que posen de manifest la gran capacitat del llenguatge per fer explicites idees i coneixements que tenim però que no sabem que tenim, d’això ens parlen autors com (Olson, 1998,Vygostki, 1977, 1979). Ja que el text escrit té una sèrie de característiques que afavoreixen la seva funció de suport al raonament fet important a l'aprenentatge:
• Obligant als alumnes a ser més exigents i precisos a l’hora de comunicar-se.
• La distància tant temporal com a espacial que es produeix entre el moment en que s’escriu i el moment en que es llegeix obliga al que escriu a que faci servir totes les claus que poden ajudar al lector a interpretar la informació.
• Escriure implica importants capacitats mentalistes, pròpies dels processos metacognitius.
• Quan s’elabora un text es disposa de més temps que quan o fent oralment assegurant una major planificació i sobretot la possibilitat de revisar l'escrit durant el procés i en finalitzar-ho.
Per això és molt important fer tasques de lectura i escriptura reflexiva: resums, mapes conceptuals, síntesis, comentaris de texts , reflexions sobre l’aprenentatge...
A tot això he d’afegir el treballar de forma col•laborativa entre els docents i l’alumnat i els alumnes entre ells, ja que els ajudarà a prendre consciencia dels processos socioemocionals, a que prenguin decisions en comú a detectar no solament els seus error sinó també els errors dels companys, les solucions han de ser compartides, els farà reflexionar i analitzar els que pensen els altres i el que pensa ell, que detecti com aprèn millor...
lunes, 13 de abril de 2015
Avaluació dels tres alumnes
He estat fent les avaluacions amb la M.C., en C i l’A als quals els hi faré un pla per millorar la competència d’aprendre a aprendre(MC i C) i a l’A a més treballarem les habilitats socioemocionals. Els vaig veure per separat.
Tal com he dit aquests nens ja els coneixia del semestre passat i ja sabia com reaccionarien. Són nens que he treballat molt amb ells a l’hora de fer el reforç escolar, per aquest motiu en el moment de plantejar el que farien s’han posat molt contents, doncs, hi ha una bona relació entre ells i jo.
Primer de tot vam estar parlant de diferents aspectes però sense introduir el tema escolar. Vaig creure convenient fer-ho així per tenir més confiança amb ells i a l’hora de contestar ho facin sense cap mena de por o reticència.
Després li vaig passar unes fitxes on havien de contestar unes dades personals, acadèmiques, comportament, preferències, temps lliure... mentre omplien la fitxa parlaven de cada una de les respostes que posaven. Jo li preguntava sobre diferents aspectes del seu dia a dia i anotava tot el que em deien. Vaig pensar fer-lo així per que no els resulti tant monòtona la entrevista i al mateix temps ells llegien, escrivien i feien comprensió lectora, fet que també em serviria per valorar.
Els dia seguen vaig fer una avaluació inicial de matemàtiques, i llengües.
Durant aquest període d’avaluació no va haver cap problema amb la M.C. ja que és una nena que li costa però treballa i és disciplinada. En canvi amb el C. Que és mes mogut van haver de parar moltes vegades per poder parlar amb ell. Pel que fa a l’A que és un nen que té problemes conductuals ja va ser més complicat fer les diferents parts de l’avaluació. Em va costar més però la vam fer.
L’observació com ja he dit en altres entrades la portava fent des que vaig començar les pràctiques, per tant no calia que comences de nou.
Una vegada fetes les diferents proves vaig agafar tot el que tenia i vaig fer les valoracions. Posteriorment amb les valoracions fetes les vaig comparar amb les que ja tenia la psicopedagoga per tenir una base més fiable i poder fer el pla de intervenció.
Tal com he dit aquests nens ja els coneixia del semestre passat i ja sabia com reaccionarien. Són nens que he treballat molt amb ells a l’hora de fer el reforç escolar, per aquest motiu en el moment de plantejar el que farien s’han posat molt contents, doncs, hi ha una bona relació entre ells i jo.
Primer de tot vam estar parlant de diferents aspectes però sense introduir el tema escolar. Vaig creure convenient fer-ho així per tenir més confiança amb ells i a l’hora de contestar ho facin sense cap mena de por o reticència.
Després li vaig passar unes fitxes on havien de contestar unes dades personals, acadèmiques, comportament, preferències, temps lliure... mentre omplien la fitxa parlaven de cada una de les respostes que posaven. Jo li preguntava sobre diferents aspectes del seu dia a dia i anotava tot el que em deien. Vaig pensar fer-lo així per que no els resulti tant monòtona la entrevista i al mateix temps ells llegien, escrivien i feien comprensió lectora, fet que també em serviria per valorar.
Els dia seguen vaig fer una avaluació inicial de matemàtiques, i llengües.
Durant aquest període d’avaluació no va haver cap problema amb la M.C. ja que és una nena que li costa però treballa i és disciplinada. En canvi amb el C. Que és mes mogut van haver de parar moltes vegades per poder parlar amb ell. Pel que fa a l’A que és un nen que té problemes conductuals ja va ser més complicat fer les diferents parts de l’avaluació. Em va costar més però la vam fer.
L’observació com ja he dit en altres entrades la portava fent des que vaig començar les pràctiques, per tant no calia que comences de nou.
Una vegada fetes les diferents proves vaig agafar tot el que tenia i vaig fer les valoracions. Posteriorment amb les valoracions fetes les vaig comparar amb les que ja tenia la psicopedagoga per tenir una base més fiable i poder fer el pla de intervenció.
lunes, 6 de abril de 2015
Conèixer als alumnes
Per què pugui conèixer als nens i joves he de fer una avaluació, en la qual utilitzaré diferents tècniques d’avaluació; per d’aquesta manera detectar els diferents problemes que presenten i a partir d’ella poder dissenyar diferents estratègies per a la seva solució i així poder disminuir en gran manera el fracàs escolar.
Segons Tenbrink (1981): Avaluació és el procés d'obtenció d'informació i del seu ús per formular judicis que a la vegada s'utilitzaran per prendre decisions. Això significa que l'avaluació és una acció que no solament recull informació rellevant per mesurar els resultats, sinó que a més: fa un anàlisi i valoració de que es va aconseguits, es fa una reflexió sobre la manera en què es desenvolupen els processos que es van construint, es ajuda a conèixer les causes que estan facilitant o dificultant aquests processos, ens ajuda a detectar les seves necessitats; i poder construir un pla de treball acorda a aquestes necessitats i la cerca d'estratègies que ajudin a millorar-los, per aconseguir el màxim desenvolupament personal i social.
Els objectius que em vaig proposar amb aquests proves d’avaluació són:
• Detectar les característiques que tenen els nens en començar el pla d’intervenció.
• Saber les dificultats d'aprenentatge que tenen i quines les seves mancances.
• Conèixer les peculiaritats d'aquests nens i d'aquesta manera adequar el pla.
• Saber què és el que els nens coneixen i sabem fer, amb quines ajudes
millora, com recull i processa la informació que li donem, quant temps és capaç de romandre centrat en una tasca, en quines condicions aprèn millor, quins interessos i motivacions té davant l'aprenentatge...
• Informar als pares i mares sobre el situació inicial dels seus fills/as per implicar a la família en el procés educatiu.
. A més d’aquesta informació també és important extreure informació sobre el seu entorn: aspectes que afavoreixen o dificulten el procés d'ensenyament-aprenentatge en el context familiar i l'entorn social més proper: casa, barri,...
Per desenvolupar els objectius que he marcat en l’avaluació utilitzaré les tècniques d’avaluació de :
• L’entrevista
• L’observació
• Avaluació inicial
• Anàlisis dels documents que hi ha al centre
L'entrevista:
Si tal com assenyalava Freire (1998), el diàleg és la forma de relació humana i social, i el mitjà de transformació de l'ésser humà i del món. I, encara que totes les parts implicades en el diàleg no siguin necessàriament iguals en autoritat, això no ha d'impedir que existeixi una certa simetria, perquè cada persona té alguna cosa a aprendre de l'altra i alguna cosa que ensenyar. Podem considerar que l’entrevista és un bona tècnica per recopilar informació sobre el que ens interessa.
Aquesta tècnica consisteix a preparar amb antelació algunes preguntes claus sobre tot el que necessiten conèixer i tota la informació que té interès per a l’elaboració del pla de treball. En l’entrevista es deixa llibertat perquè l’entrevistat pugui ampliar la seva contestació relacionada amb la pregunta.
Durant la mateixa és convenient mostrar-se amistós, tranquil i pacient.
L'observació:
És una tècnica bàsica de recollida d'informació perquè les dades s'obtenen directament del comportament del nen/nena. L’ideal és realitzar-la en situacions diverses per comprovar el desenvolupament de la persona en diferents contextos ex: en la posada en pràctica de procediments; en les relacions amb els seus companys; en enfrontar-se a una tasca nova, en ambients menys estructurats com a excursions, esbarjos,...
En el meu cas l’observació la vaig fer el semestre passat i continuo, però solament la puc fer en el centre, per tant en una situació.
Durant el període d’observació he utilitzat un registre (graelles) per registrar l'observat
L'avaluació inicial de coneixements:
És la valoració dels coneixements previs per seguir amb els procés d'ensenyament-aprenentatge amb objectius i continguts reals. Tractarem de conèixer els tres tipus de continguts ( matemàtiques i les dues llengües) contant amb els criteris d'avaluació que responen a les competències bàsiques de cada àrea que s'estableix al currículum. A través d’ella obtindre el major coneixement dels nens per ajustar les activitats que desenvoluparé en el pla de treball.
En el cas d’aquest pla de treball la funció que té és la de definir els coneixements previs que tenen els nens, les seves competències pel que fa al currículum i les seves necessitats.
Aquesta avaluació em servirà com a referència per contrastar els avanços obtinguts al llarg de la intervenció .
Segons Tenbrink (1981): Avaluació és el procés d'obtenció d'informació i del seu ús per formular judicis que a la vegada s'utilitzaran per prendre decisions. Això significa que l'avaluació és una acció que no solament recull informació rellevant per mesurar els resultats, sinó que a més: fa un anàlisi i valoració de que es va aconseguits, es fa una reflexió sobre la manera en què es desenvolupen els processos que es van construint, es ajuda a conèixer les causes que estan facilitant o dificultant aquests processos, ens ajuda a detectar les seves necessitats; i poder construir un pla de treball acorda a aquestes necessitats i la cerca d'estratègies que ajudin a millorar-los, per aconseguir el màxim desenvolupament personal i social.
Els objectius que em vaig proposar amb aquests proves d’avaluació són:
• Detectar les característiques que tenen els nens en començar el pla d’intervenció.
• Saber les dificultats d'aprenentatge que tenen i quines les seves mancances.
• Conèixer les peculiaritats d'aquests nens i d'aquesta manera adequar el pla.
• Saber què és el que els nens coneixen i sabem fer, amb quines ajudes
millora, com recull i processa la informació que li donem, quant temps és capaç de romandre centrat en una tasca, en quines condicions aprèn millor, quins interessos i motivacions té davant l'aprenentatge...
• Informar als pares i mares sobre el situació inicial dels seus fills/as per implicar a la família en el procés educatiu.
. A més d’aquesta informació també és important extreure informació sobre el seu entorn: aspectes que afavoreixen o dificulten el procés d'ensenyament-aprenentatge en el context familiar i l'entorn social més proper: casa, barri,...
Per desenvolupar els objectius que he marcat en l’avaluació utilitzaré les tècniques d’avaluació de :
• L’entrevista
• L’observació
• Avaluació inicial
• Anàlisis dels documents que hi ha al centre
L'entrevista:
Si tal com assenyalava Freire (1998), el diàleg és la forma de relació humana i social, i el mitjà de transformació de l'ésser humà i del món. I, encara que totes les parts implicades en el diàleg no siguin necessàriament iguals en autoritat, això no ha d'impedir que existeixi una certa simetria, perquè cada persona té alguna cosa a aprendre de l'altra i alguna cosa que ensenyar. Podem considerar que l’entrevista és un bona tècnica per recopilar informació sobre el que ens interessa.
Aquesta tècnica consisteix a preparar amb antelació algunes preguntes claus sobre tot el que necessiten conèixer i tota la informació que té interès per a l’elaboració del pla de treball. En l’entrevista es deixa llibertat perquè l’entrevistat pugui ampliar la seva contestació relacionada amb la pregunta.
Durant la mateixa és convenient mostrar-se amistós, tranquil i pacient.
L'observació:
És una tècnica bàsica de recollida d'informació perquè les dades s'obtenen directament del comportament del nen/nena. L’ideal és realitzar-la en situacions diverses per comprovar el desenvolupament de la persona en diferents contextos ex: en la posada en pràctica de procediments; en les relacions amb els seus companys; en enfrontar-se a una tasca nova, en ambients menys estructurats com a excursions, esbarjos,...
En el meu cas l’observació la vaig fer el semestre passat i continuo, però solament la puc fer en el centre, per tant en una situació.
Durant el període d’observació he utilitzat un registre (graelles) per registrar l'observat
L'avaluació inicial de coneixements:
És la valoració dels coneixements previs per seguir amb els procés d'ensenyament-aprenentatge amb objectius i continguts reals. Tractarem de conèixer els tres tipus de continguts ( matemàtiques i les dues llengües) contant amb els criteris d'avaluació que responen a les competències bàsiques de cada àrea que s'estableix al currículum. A través d’ella obtindre el major coneixement dels nens per ajustar les activitats que desenvoluparé en el pla de treball.
En el cas d’aquest pla de treball la funció que té és la de definir els coneixements previs que tenen els nens, les seves competències pel que fa al currículum i les seves necessitats.
Aquesta avaluació em servirà com a referència per contrastar els avanços obtinguts al llarg de la intervenció .
jueves, 2 de abril de 2015
Fase 2: Aproximació als subjectes d’intervenció
Temporalització: Últimes setmanes de Març (8h)
Sessió 3 i 4: Recopilació i anàlisis de dades referent als alumnes
Objectius:
• Conèixer els alumnes i la seva problemàtica
• Concretar acords
Destinataris: La psicopedagoga, l’alumna de pràctiques, families i alumnes
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Entrevista amb els alumnes
• Entrevista amb els pares
• Observació directa dels alumnes
• Avaluació inicial.
• Anàlisis dels documents que hi ha al centre
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Entrevistes
• Diari
• Anàlisis documental de tota la informació de l’alumne
• Enregistrament de les observacions.
• Qüestionaris d’avaluació inicial.
• Documentació
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Enregistrar les entrevistes, observacions
• Valoració de tots els documents.
L'objectiu d’aquesta fase és que a partir d'aquestes proves inicials tinguem dades suficients per poder analitzar com és el punt de partida del nostre alumnat i així poder establir estratègies d'actuació i donar respostes a la diversitat.
Desprè d'haver presentat aquesta fase a la meva psicopedagoga em va sorgir un inconvenient, i és que la psicopedagoga va haver d’agafar la baixa, està embarassada, i va venir una altre assessora a substituir-la per aquest motiu he hagut de fer una reunió amb ella per tal de posar-la al dia del que estava fent. Jo tenia pot per si ella no li agradava el que jo li presentava, però no va ser així, en va dir que estava bé i que a partir d’ara aniria treballant amb ella les parts que em quedant
Penso que per fer la intervenció em pot anar bé ja que, i degut a que ella no coneix el nens, m’obliga a treballar més i a preocupar-me de fer unes bones avaluacions per tenir tota la informació que necessito.
Entrevista amb els pares
Abans de començar les entrevistes amb els pares he hagut de prepara-les, per tal de guiar-los per a aconseguir la informació necessària per fe la valoració dels nens.
He agafat aquesta tècnica d’avaluació perquè és oberta ja que els pares en el moment que en responen a les preguntes que jo li vaig fent també proporcionen informació que en un principi jo no m’havia plantejat però que una vegada la tinc em pot servir per la valoració final.
El que jo vull saber és el dia a dia d’aquests nens a través d’una sèrie de preguntes que vaig agrupar en diferents apartats.
EXemple de preguntes:
Que fa quan arriba a casa?
Necessita ajuda per fer les tasques de l’escola i les del dia a dia?
Els pares o persones que estan amb el/ella els hi ajuden?
Quin és el seu comportament en determinades circumstancies?Si li dius que ha d’estudiar, no la deixes surti al carrer...
Quin és el comportament dels seus pares o familiar que estan amb ell/ella?
Que pensen dels seus fills?
Quines expectatives de futur tenen envers els seus fills?
Té amics?
Surt sol/sola al carrer?
...
Una vegada tenia l’esbós sobre els apartats que volia desenvolupar els vaig revisar amb la psicopedagoga per fer algunes modificacions, si calien, en aquest cas em va comentar que li semblaven bé i em va recomanar que pregués nota de tot el que em deien, ja que em podria ser útil (aquest fet jo ja el tenia en ment ja que per això utilitzava aquesta tècnica).
Una vegada tinc tot el material preparat i citats els pares vaig començar les entrevistes amb els pares o familiars dels dos nens i de la nena als quals els hi volia fer la intervenció.
La primera entrevista va ser amb la mare de la M.C. És una nena repetidora que va a tercer de Primària.
Posteriorment vaig fer l’entrevista amb els pares d’en C. És un nen que va a tercer de primària i que també és repetidor
Per acabar amb l’àvia d’en A. És un nen amb greus problemes conductuals i d’adaptació social.
Van ser unes entrevistes molt positives ja que, encara que jo els coneixia perquè els vaig tenir en el semestre anterior i també havia parlat amb la psicopedagoga i la resta de personal que treballen amb ells, les entrevistes em va proporcionar molta informació ja que li vaig preguntar el que jo volia saber i el que m’interessava per fer la intervenció . A través d’aquestes informació vaig extreure les meves conclusions.
He agafat aquesta tècnica d’avaluació perquè és oberta ja que els pares en el moment que en responen a les preguntes que jo li vaig fent també proporcionen informació que en un principi jo no m’havia plantejat però que una vegada la tinc em pot servir per la valoració final.
El que jo vull saber és el dia a dia d’aquests nens a través d’una sèrie de preguntes que vaig agrupar en diferents apartats.
EXemple de preguntes:
Que fa quan arriba a casa?
Necessita ajuda per fer les tasques de l’escola i les del dia a dia?
Els pares o persones que estan amb el/ella els hi ajuden?
Quin és el seu comportament en determinades circumstancies?Si li dius que ha d’estudiar, no la deixes surti al carrer...
Quin és el comportament dels seus pares o familiar que estan amb ell/ella?
Que pensen dels seus fills?
Quines expectatives de futur tenen envers els seus fills?
Té amics?
Surt sol/sola al carrer?
...
Una vegada tenia l’esbós sobre els apartats que volia desenvolupar els vaig revisar amb la psicopedagoga per fer algunes modificacions, si calien, en aquest cas em va comentar que li semblaven bé i em va recomanar que pregués nota de tot el que em deien, ja que em podria ser útil (aquest fet jo ja el tenia en ment ja que per això utilitzava aquesta tècnica).
Una vegada tinc tot el material preparat i citats els pares vaig començar les entrevistes amb els pares o familiars dels dos nens i de la nena als quals els hi volia fer la intervenció.
La primera entrevista va ser amb la mare de la M.C. És una nena repetidora que va a tercer de Primària.
Posteriorment vaig fer l’entrevista amb els pares d’en C. És un nen que va a tercer de primària i que també és repetidor
Per acabar amb l’àvia d’en A. És un nen amb greus problemes conductuals i d’adaptació social.
Van ser unes entrevistes molt positives ja que, encara que jo els coneixia perquè els vaig tenir en el semestre anterior i també havia parlat amb la psicopedagoga i la resta de personal que treballen amb ells, les entrevistes em va proporcionar molta informació ja que li vaig preguntar el que jo volia saber i el que m’interessava per fer la intervenció . A través d’aquestes informació vaig extreure les meves conclusions.
miércoles, 1 de abril de 2015
Reunió amb la psicopedagoga
La primera setmana del mes de març m’he reunit amb la psicopedagoga per tal de acabar de perfilar el meu pla d’intervenció. Jo, amb tot el que havíem parlat en reunions anteriors, vaig fer un esbós, per tal de portar tot més detallat i organitzat i d’aquesta manera poder acomplir millor els objectius que em vaig proposar en aquesta reunió.
En ella li vaig explicar la gran importància que tenia per a mi l’objectiu que vull aconseguir en aquesta intervenció, li vaig portar unes informacions, que jo havia desenvolupat després de haver llegit i fer recerques en Internet, sobre la competència d’aprendre a aprendre, les habilitats socioemocionals i l’autoestima. Vam estar parlant sobre aquests temes dient-me que li semblaven molt encertats i que els podríem utilitzar en les reunions amb l’equip que treballa en el centre.
Posteriorment vam parla sobre els passos que portaré a terme per desenvolupar el projecte, seguint l’esbós que jo portava:
- Les fases del projecte i que treballaríem en cada una d’elles: es important fer una bona planificació per d’aquesta manera treballar de forma organitzada i no deixar res a l’atzar, és una forma de fer tot el que cal fer. Això no implica que es puguin anar fent modificacions a mesurà que es creguin convenien, ja que la planificació és oberta i flexible.
A les fases estaria inclòs:
• La temporalitat
• Les sessions
• Els objectius.
• Les activitats i continguts
• Instruments i/o tècniques
• Indicadors d’avaluació
- Vam parlar del temps que necessitaria per a cada fase i quins dies del mes treballaria en cada fase. Per organitzar la temporalitat vam haver de fer uns horaris compaginant la meva disponibilitat amb l’organització interna del centre. Per tal d’arribar a un acord hem hagut de fer algunes canvis en els meu horari inicial i en la disponibilitat del centre.
- Vam parlar dels alumnes i vam arribar a un acord en el qual jo faria un programa per treballar amb tots els alumnes del centre a nivell de petit grup. Però que jo en aquest cas solament faria una o dues sessions amb ells, segons el temps disponible, i que seria la resta de personal que treballa amb aquests nens la que desenvoluparia el pla de treballa.
D’altra banda i al mateix temps jo posaria en marxa l’ intervenció amb tres nens que necessiten d’una intervenció més individualitzada.
Entre les dues i amb la llista que jo portava dels nens que creia, i desprès d’haver estat amb ells durant el semestre anterior, que se li havia de fer aquesta intervenció individual vam agafar als tres que més preocupen.
- També vam enumerar les sessions que farien tenint present el temps que jo estaré en el centre.
A partir de l’esbós que jo portava vam quedar que acabaria d’elaborar-les amb les modificacions que haviem fet.
He de dir que vaig sortir molt contenta de la reunió, ja que l’esbós que jo portava li va agradar i vam canviar molt poques coses. També van ser interessants, motivadores, engrescadores i educatives les apreciacions que em va fer durant tota la reunió i en el moment de prendre els diferents acords. Ha sigut una reunió molt positiva.
Primera fase del pla de treball
Durant la primera setmana de març he desenvolupat la Fase 1.
FASE 1: Reunió amb la psicopedagoga del centre.
Temporalització: primeres setmanes de març (5h)
Objectius:
• Definir els objectius de la intervenció i les fases del Pla de Treball
• Organitzar les reunions amb els pares.
• Planificar i determinar l’organització general del programa i la temporalització.
Destinataris: La psicopedagoga i l’alumna de pràctiques
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Disseny i temporització del projecte
• Definició de l’àmbit en el qual s’intervindrà i els objectius generals , específics i continguts
• Reflexió consensuada de la base teòrica de la intervenció pel que fa al projecte dins els projectes i els plans del centre
• Elaborar el calendari per parlar amb els pares
• Elaborar el calendari de pràctiques
• Recerca documental i bibliogràfica.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Entrevista amb la psicopedagoga
• Anàlisi documental sobre dissenys de programes psicoeducatius i bibliografia relacionada amb el programa
• Elaborar un disseny de treball
• Reunions
• Recollida de materials
• Diari
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Enregistrar l’entrevista: aspectes a tenir en compte, els acords i processos.
• Fer el calendari de sessions al centre.
• Reunió: comunicació i revisió del preprojecte amb l’equip del centre de pràctiques.
• Revisió del disseny del programa amb l’equip del centre.
• Elaboració de l’esquema del pla de treball.
FASE 1: Reunió amb la psicopedagoga del centre.
Temporalització: primeres setmanes de març (5h)
Objectius:
• Definir els objectius de la intervenció i les fases del Pla de Treball
• Organitzar les reunions amb els pares.
• Planificar i determinar l’organització general del programa i la temporalització.
Destinataris: La psicopedagoga i l’alumna de pràctiques
ACTIVITATS I CONTINGUTS
• Disseny i temporització del projecte
• Definició de l’àmbit en el qual s’intervindrà i els objectius generals , específics i continguts
• Reflexió consensuada de la base teòrica de la intervenció pel que fa al projecte dins els projectes i els plans del centre
• Elaborar el calendari per parlar amb els pares
• Elaborar el calendari de pràctiques
• Recerca documental i bibliogràfica.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
• Entrevista amb la psicopedagoga
• Anàlisi documental sobre dissenys de programes psicoeducatius i bibliografia relacionada amb el programa
• Elaborar un disseny de treball
• Reunions
• Recollida de materials
• Diari
INDICADORS D’AVALUACIÓ
• Enregistrar l’entrevista: aspectes a tenir en compte, els acords i processos.
• Fer el calendari de sessions al centre.
• Reunió: comunicació i revisió del preprojecte amb l’equip del centre de pràctiques.
• Revisió del disseny del programa amb l’equip del centre.
• Elaboració de l’esquema del pla de treball.
Pla d’actuació de la intervenció psicopedagògica
1. Títol del projecte:
Millorar la competència d’aprendre a aprendre.
2. Raons de l’elecció:
He decidit treballar aquesta competència per que durant el pràcticum l vaig estar treballant amb els alumnes, per tal de ajudar-los a millorar la seva manera d’aprendre, a través del reforç que es feia dintre del centre. Durant aquest període he pogut observar que molts d’aquests alumnes presentaven unes grans mancances en la competència d’aprendre a aprendre i que aquestes mancances estaven afavorides per unes mancances en les habilitats socioemocionals. Per aquest motiu la intervenció anirà encamina a millorar la competència d’aprendre a aprendre treballant també aspectes socioemocionals.
3. Justificació amb arguments psicopedagògics.
Treballaré a partir de la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge. Es tindran presents, doncs, dos elements que són essencials:
• La zona de desenvolupament proper
• El triangle interactiu format per: l’alumne, els continguts d’aprenentatge i el professor.
Es considerarà la idea que els processos d’ensenyament i aprenentatge suposen una negociació constant de significats entre alumnes i significats entre alumnes i mestres, en què les habilitats socials són un element molt important de tota tasca educativa. S’han de desenvolupar pràctiques educatives ajustades a les necessitats i característiques d’aprenentatge dels alumnes, ja que necessiten processos d’ensenyament-aprenentatge que donin respostes a les seves necessitats individuals.
Al context de la Psicologia conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres.
L’estructura cooperativa que proposa Flannery afavoreix entre els alumnes l’establiment de relacions basades en el respecte mutu, la cortesia, l’atenció, la simpatia,... és a dir, a unes relacions més positives. S’ha demostrat que els nens/es tenen un rendiment major en activitats d’aquest tipus ja que la seva implicació també és major.
Tal i com apuntava Ausubel, referent a l’aprenentatge significatiu, sovint els alumnes viuen els continguts donats a classe com a “coses aïllades entre elles i sense cap mena de relació”, cosa que fa que s’oblidin més fàcilment i que no donin gaire importància a aprendre-ho. La interrelació entre els conceptes treballats sota aquesta metodologia d’aprenentatge facilita el seu procés d’interiorització i d’utilització dels conceptes en qualsevol circumstància. A partir dels coneixements previs dels nens/es, i tenint en compte on flaqueja s’anirà ajudant-los a construir els seus coneixements (Teoria de la bastida. Jerome Bruner).
Es proposa un treball cooperatiu on tots els membres que estan amb els alumnes col•laboraran per tal de portar a terme la intervenció.
Aquest projecte tindrà un caràcter preventiu, obert, flexible, no discriminatori i diferenciat segons les aptituds dels alumnes, els seus interessos motivacionals i la diversitat cultural, social i lingüística.
4. Intervenció que es farà
La intervenció anirà encaminada a elaborar un programa d’intervenció i la seva posada en marxa per treballar la competència d’aprendre a aprendre.
Les premisses per a aconseguir-ho són:
• Elaborar un programa per treballar la competència d’aprendre a aprendre amb els alumnes que assisteixen al centre i que degut a les seves mancances necessiten aquesta intervenció.
• Realització d’un seguiment de tres alumnes ( que són els que jo crec que tenen una necessitats més especifiques).
Objectius a assolir:
• Una millora en les habilitats acadèmiques del nen/a i el seu comportament.
• Instaurant hàbits d'estudi; estratègies i tècniques d’aprenentatge, organització...
• Afavorir el desenvolupament socioemocional.
Per poder elaborar el programa i la posterior intervenció em plantejo els següents objectius:
• Organitzar les reunions amb els pares i amb els membres del centre.
• Informar als pares i personal del centre, del treball que es realitzarà.
• Arribar a acords.
• Implementar un programa de millores de la competència aprendre a aprendre i per a les habilitats socioeductives.
• Elaboració del programa
• Treballar amb tres alumnes de forma individual.
Amb les següents Fases:
Fase 1:Reunió amb la psicopedagoga del centre.
Fase 2: Aproximació als subjectes d’intervenció
Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.
Fase 4: Reflexió i Avaluació del pla
La recollida d’informació es farà a través de:
• Entrevistes
• Enquestes
• Observació directe
• Els documents d’avaluació del centre
Proposta metodològica
Es creu necessari iniciar la intervenció en petit grup per tal d’ajudar als nens a socialitzar-se i a disminuir les conductes disruptives per d’aquesta manera arribar a una construcció conjunta de les solucions. El treballar en grup petit afavoreix l’aprenentatge significatiu ja que facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.
També es farà una intervenció de forma individualitzada amb als tres alumnes.
En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.
Activitats
- Totes les activitats estan pesades per a nens/es de 6 a 15 anys encaminades a aconseguir els objectius proposats.
- Estan pensades com un model obert i flexible per poder fer les adaptacions que es considerin necessàries en funció de les necessitats del grup o del nen/a.
- Cada activitat anirà seguida d’una reflexió de tots els participants per tal de que els alumnes vegin el que han après i d’aquesta manera els ajudarà a consolidar els nous aprenetatges.
- Durant la execució de les activitats és importat que els alumnes s’adonin i siguin conscients del que estan fent. Han de comprendre el que estan fent i per què ho estan fent, d’aquesta manera, ells veuran l’aprenentatge de forma més positiva.
Bibliografia:
Badia, A.; Mauri, T. i Monereo, C. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. UOC.
Aquest material m’ha servit com a base de consulta degut a que les meves pràctiques es desenvolupen en un context no formal.
Monereo, C (2002) Funcions i àmbit de intervenció del assessor psicopedagògic en les distintes etapes educatives. Barcelona: UOC
Monereo, C. (2014) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
Sánchez,E. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
C. Giné, T. Mauri (coords). Anàlisi de casos. Barcelona: Editorial UOC
Barrachina, LL. (2011). Diagnòstic en Educació. Barcelona: Editorial UOC
Solé,I. (1998): Orientación educativa e intervención psicopedagògica. Barcelona:ICE/Horsori
Barca, A i Gonzalez, R. (1991) Dificultades de aprendizaje escolar, líneas de intervención psicoeducativa. Coruña: universidad de la Coruña.
Beltán, J.A. i altres (200) Intervención psicopedagógica i currículum escolar. Madrid: Pirámide
Tot aquest material juntament amb els:
- Documents del centre per tal de veure les avaluacions dels nens i joves.
- Reglament d’organització del centre.
m’han servit per elaborar la resta de continguts del projecte.
Tot aquest material em servirà per el desenvolupament del projecte.
Millorar la competència d’aprendre a aprendre.
2. Raons de l’elecció:
He decidit treballar aquesta competència per que durant el pràcticum l vaig estar treballant amb els alumnes, per tal de ajudar-los a millorar la seva manera d’aprendre, a través del reforç que es feia dintre del centre. Durant aquest període he pogut observar que molts d’aquests alumnes presentaven unes grans mancances en la competència d’aprendre a aprendre i que aquestes mancances estaven afavorides per unes mancances en les habilitats socioemocionals. Per aquest motiu la intervenció anirà encamina a millorar la competència d’aprendre a aprendre treballant també aspectes socioemocionals.
3. Justificació amb arguments psicopedagògics.
Treballaré a partir de la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge. Es tindran presents, doncs, dos elements que són essencials:
• La zona de desenvolupament proper
• El triangle interactiu format per: l’alumne, els continguts d’aprenentatge i el professor.
Es considerarà la idea que els processos d’ensenyament i aprenentatge suposen una negociació constant de significats entre alumnes i significats entre alumnes i mestres, en què les habilitats socials són un element molt important de tota tasca educativa. S’han de desenvolupar pràctiques educatives ajustades a les necessitats i característiques d’aprenentatge dels alumnes, ja que necessiten processos d’ensenyament-aprenentatge que donin respostes a les seves necessitats individuals.
Al context de la Psicologia conductual o conductisme, el modelatge de Bandura ens mostra com a través de l’observació i d’imitar conductes d’altres persones aprenem. Quan les circumstàncies són oportunes el subjecte reprodueix allò que ha vist en altres.
L’estructura cooperativa que proposa Flannery afavoreix entre els alumnes l’establiment de relacions basades en el respecte mutu, la cortesia, l’atenció, la simpatia,... és a dir, a unes relacions més positives. S’ha demostrat que els nens/es tenen un rendiment major en activitats d’aquest tipus ja que la seva implicació també és major.
Tal i com apuntava Ausubel, referent a l’aprenentatge significatiu, sovint els alumnes viuen els continguts donats a classe com a “coses aïllades entre elles i sense cap mena de relació”, cosa que fa que s’oblidin més fàcilment i que no donin gaire importància a aprendre-ho. La interrelació entre els conceptes treballats sota aquesta metodologia d’aprenentatge facilita el seu procés d’interiorització i d’utilització dels conceptes en qualsevol circumstància. A partir dels coneixements previs dels nens/es, i tenint en compte on flaqueja s’anirà ajudant-los a construir els seus coneixements (Teoria de la bastida. Jerome Bruner).
Es proposa un treball cooperatiu on tots els membres que estan amb els alumnes col•laboraran per tal de portar a terme la intervenció.
Aquest projecte tindrà un caràcter preventiu, obert, flexible, no discriminatori i diferenciat segons les aptituds dels alumnes, els seus interessos motivacionals i la diversitat cultural, social i lingüística.
4. Intervenció que es farà
La intervenció anirà encaminada a elaborar un programa d’intervenció i la seva posada en marxa per treballar la competència d’aprendre a aprendre.
Les premisses per a aconseguir-ho són:
• Elaborar un programa per treballar la competència d’aprendre a aprendre amb els alumnes que assisteixen al centre i que degut a les seves mancances necessiten aquesta intervenció.
• Realització d’un seguiment de tres alumnes ( que són els que jo crec que tenen una necessitats més especifiques).
Objectius a assolir:
• Una millora en les habilitats acadèmiques del nen/a i el seu comportament.
• Instaurant hàbits d'estudi; estratègies i tècniques d’aprenentatge, organització...
• Afavorir el desenvolupament socioemocional.
Per poder elaborar el programa i la posterior intervenció em plantejo els següents objectius:
• Organitzar les reunions amb els pares i amb els membres del centre.
• Informar als pares i personal del centre, del treball que es realitzarà.
• Arribar a acords.
• Implementar un programa de millores de la competència aprendre a aprendre i per a les habilitats socioeductives.
• Elaboració del programa
• Treballar amb tres alumnes de forma individual.
Amb les següents Fases:
Fase 1:Reunió amb la psicopedagoga del centre.
Fase 2: Aproximació als subjectes d’intervenció
Fase 3: Intervenció: Treball amb els tres alumnes i posada en marxa de les activitats en petits grups.
Fase 4: Reflexió i Avaluació del pla
La recollida d’informació es farà a través de:
• Entrevistes
• Enquestes
• Observació directe
• Els documents d’avaluació del centre
Proposta metodològica
Es creu necessari iniciar la intervenció en petit grup per tal d’ajudar als nens a socialitzar-se i a disminuir les conductes disruptives per d’aquesta manera arribar a una construcció conjunta de les solucions. El treballar en grup petit afavoreix l’aprenentatge significatiu ja que facilita una participació més activa i tots aprenen de tots.
També es farà una intervenció de forma individualitzada amb als tres alumnes.
En l’aplicació de les activitats es tindrà en compte el que els alumnes progressin al màxim possible en el seu nivell de desenvolupament (ZDP)i que vagin adquirint estratègies que els i serviran en el seu aprenentatge.
Activitats
- Totes les activitats estan pesades per a nens/es de 6 a 15 anys encaminades a aconseguir els objectius proposats.
- Estan pensades com un model obert i flexible per poder fer les adaptacions que es considerin necessàries en funció de les necessitats del grup o del nen/a.
- Cada activitat anirà seguida d’una reflexió de tots els participants per tal de que els alumnes vegin el que han après i d’aquesta manera els ajudarà a consolidar els nous aprenetatges.
- Durant la execució de les activitats és importat que els alumnes s’adonin i siguin conscients del que estan fent. Han de comprendre el que estan fent i per què ho estan fent, d’aquesta manera, ells veuran l’aprenentatge de forma més positiva.
Bibliografia:
Badia, A.; Mauri, T. i Monereo, C. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. UOC.
Aquest material m’ha servit com a base de consulta degut a que les meves pràctiques es desenvolupen en un context no formal.
Monereo, C (2002) Funcions i àmbit de intervenció del assessor psicopedagògic en les distintes etapes educatives. Barcelona: UOC
Monereo, C. (2014) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
Sánchez,E. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
C. Giné, T. Mauri (coords). Anàlisi de casos. Barcelona: Editorial UOC
Barrachina, LL. (2011). Diagnòstic en Educació. Barcelona: Editorial UOC
Solé,I. (1998): Orientación educativa e intervención psicopedagògica. Barcelona:ICE/Horsori
Barca, A i Gonzalez, R. (1991) Dificultades de aprendizaje escolar, líneas de intervención psicoeducativa. Coruña: universidad de la Coruña.
Beltán, J.A. i altres (200) Intervención psicopedagógica i currículum escolar. Madrid: Pirámide
Tot aquest material juntament amb els:
- Documents del centre per tal de veure les avaluacions dels nens i joves.
- Reglament d’organització del centre.
m’han servit per elaborar la resta de continguts del projecte.
Tot aquest material em servirà per el desenvolupament del projecte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)